Opinió

A la tres

Enyorada autocrítica

“Tothom manté les posicions fixes i tothom acusa tothom d’immobilisme i de falta de realisme

Poc menys d’una setmana després de la manifestació de la Diada de l’11 de Setembre encara cuegen les mil i una interpretacions d’un acte que, pesi a qui li pesi, va ser un èxit de convocatòria. Èxit perquè va superar amb escreix les pors de qui augurava un desastre de proporcions bíbliques i, també, per a qui hi veia el principi de la fi del moviment independentista. La gent va tornar a omplir els carrers, la majoria carregats amb les frustracions d’arrossegar durant cinc anys les promeses polítiques mai acomplertes. Però hi van ser i van demostrar que el procés que molts s’entesten a enterrar, encara respira. Parlava de les interpretacions que s’han fet de la manifestació, però potser caldria parar esment en les respostes que hi ha hagut o hi hauria d’haver a partir d’ara. La reunió entre les entitats socials i el president Aragonès, després que tant ell com la direcció del partit rebutgés participar en l’acte, no ha servit de res. Si buscaven la foto, ja la tenen, però de gent asseguda per força i amb la cara ben llarga. Tothom manté les posicions fixes i tothom acusa tothom d’immobilisme i de falta de realisme. A la gran casa de l’independentisme, on es repeteix com un mantra que no hi sobra ningú, es torna a demostrar que es vol fer fora més d’un. Família barallada i de serial. I no sembla que hi hagi ganes de tornar a l’entesa, perquè les posicions s’han enrocat i la paraula diàleg s’ha pervertit i ha agafat tints de servilisme i humiliació. Tot es vincula al poder, a la cadira i als diners, i així no anem enlloc.

Les proclames enceses van bé per esperonar el personal, però han de venir farcides d’un projecte que es pugui executar. I les promeses eternes d’ampliar la base no poden estar lligades in aeternum al caprici d’un Estat que nega per sistema l’autodeterminació dels pobles. Menys gesticulació i més escoltar l’altre, sense excuses. I, sobretot, molta més autocrítica, perquè ara mateix posar en dubte ideologies i estratègies de partit s’ha convertit en garantia que t’assenyalin com l’enemic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.