Opinió

A la tres

Anar a la manifestació

“Que això no és cap moda i que ningú va dir que seria fàcil. I qui ho va dir mentia a consciència

Faig tard. En soc conscient. I a aquestes alçades ja sembla que s’hagi dit tot sobre la decisió del president Aragonès de no anar a la manifestació de l’Onze de Setembre convocada per l’ANC. Més enllà de retrets i crítiques per part de totes les parts en conflicte, que hi són i continuaran fins i tot després de la Diada, permeteu-me un parell de reflexions. L’obsessió aquesta que ens ha agafat per alertar i lamentar la profunda divisió de l’independentisme, i de com un moviment que acaparava l’atenció internacional fa cinc anys ara amb prou feines s’aguanta dempeus, no és bona, i encara menys útil. Dividits ho estan els partits polítics que han interpretat de maneres com a mínim curioses, per no dir perverses, l’aplicació d’un mandat democràtic decidit pel poble a les urnes el 2017. I aquesta divisió interessada és la que intenten transmetre, a còpia de repetir-la i repetir-la com la cançó enfadosa, a la resta de la societat. Més enllà dels afiliats, que estan obligats a defensar el mantra del partit hi estiguin o no d’acord, la resta dels ciutadans independentistes no tenen per què sentir-se dividits. L’objectiu continua inalterable, no? Doncs menys lamentacions i més feina, que n’hi ha molta a fer. No conec ningú que identificant-se com a independentista ho hagi deixat de ser cinc anys després. Que això no és cap moda i que ningú va dir que seria fàcil! I qui ho va dir mentia a consciència. Som un poble forjat a cops de derrota, i encara hi som, no?

Per tant, fora la visió catastrofista d’alguns personatges que llancen el missatge sobre la lenta agonia de la unió i la força de l’independentisme. Que a la manifestació de l’11-S hi anirà menys gent? Segurament. El món no és el mateix que fa cinc anys i la gent està cansada i ha perdut la confiança en els polítics catalans. Però d’aquí a enterrar el moviment, hi ha un tram molt llarg. Que hi vagi qui hi vulgui, a la manifestació, i qui l’assenyala i la menysté, que, com a mínim, respecti els milers de persones que hi seran. Perquè el respecte és una carretera de doble sentit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.