Opinió

De set en set

Refugiats als pobles

Fa quasi quinze dies que van arribar a la Palma d’Ebre, un petit poble de la Ribera. Tres dones joves i dos nens petits, i havent de deixar la resta de les respectives famílies a tocar dels atacs russos. Són només cinc de les 11.500 persones que han arribat a Catalunya fugint de la guerra d’Ucraïna i d’entre les quasi 9.000 que s’han pogut acollir en una plaça pública, gestionada per Creu Roja o pels ajuntaments, l’administració més propera però històricament la més castigada, sobretot quan la comunitat que representen és petita i de l’entorn rural. Aquestes primeres ucraïneses s’han pogut instal·lar en un allotjament municipal, l’antiga casa del metge del poble (ara ja fa dècades que no hi té casa, i l’actual consultori local té vida unes hores a la setmana per atendre els veïns). El poble s’ha abocat a facilitar-los aliments, utensilis per a la casa i diners. L’Ajuntament ha anat fent crides per a qui hi vulgui col·laborar “fins que es pugui tramitar algun ajut”, diu l’alcaldessa, Marina Rojals. Però va per llarg i ella és ben conscient de la realitat. L’administració va lenta i encara que uns i altres governs supramunicipals els han anunciat ajudes, la més calenta és a l’aigüera. “A dia d’avui ni tan sols hem pogut agafar cita per tramitar-los el NIE provisional” a la Subdelegació del Govern espanyol de Tarragona, diu Rojals. Els canals estan saturats. La Generalitat ha reconegut la urgència de donar suport als ajuntaments i ha començat a posar sobre paper les accions necessàries. No en queda cap altra: l’acompanyament públic als refugiats serà paper mullat si els ajuntaments queden desprotegits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.