Opinió

opinió

La sanitat, a l’UCI

Veníem d’una gran mancança i la covid ens ha agafat amb el peu canviat

si féssim una analogia en llenguatge mèdic, podríem dir que la situació laboral dels professionals sanitaris és d’ingrés a l’UCI. Des del minut u que estem parlant de l’alta complexitat per fer front a la pandèmia, agreujada per la manca d’inversió en infraestructures i recursos de salut des de fa una pila d’anys. Veníem d’una gran mancança i la covid ens ha agafat amb el peu canviat. El que costa d’entendre és que en aquests darrers mesos poc s’hagi solucionat. Els hospitals continuen tensionats. Els CAP, sobrepassats. I la frustració i la indignació comencen a aflorar. Divendres passat, professionals, pacients i veïns protestaven davant el CAP de Sarrià de Ter perquè no es cobreixen totes les places de metge i és impossible atendre tot allò relacionat amb la covid, i no diguem ja la resta de patologies i malalties cròniques. Ahir, el comitè d’empresa de la Fundació Hospital Palamós i de Palamós Gent Gran expressava en aquest diari la problemàtica que genera la falta de personal i els contractes discontinus, que els aboquen a guàrdies inacabables i a una saturació dels serveis. També s’han reivindicat en altres ocasions els professionals del Santa Caterina i del Trueta. I el malestar ja és difícil de compensar amb vocació, responsabilitat i professionalitat. Tres qualitats, tot s’ha de dir, que mai s’han deixat de banda en una situació tan extrema. Però són persones, no màquines.

Des de l’administració es fa tot el possible. S’ha cridat a files metges que ja s’havien jubilat i estudiants en pràctiques han hagut de fer un pas endavant. Però és evident que no n’hi ha prou. La fuga d’infermeres a l’estranger perquè les condicions són infinitament millors n’és un clar exemple. Per retenir el talent cal abocar recursos. I la situació no convida a fer-ho de mica en mica. És ara. Perquè l’explicació que passada aquesta onada tot anirà a millor, sincerament, l’hem sentida ja sis vegades en els darrers dos anys. Cada onada sembla que hagi de ser la darrera. Però el temporal no s’acaba mai. I optar per un sistema sanitari ben dotat en infraestructures, recursos i professionals queda per sempre, amb onada o sense onada, amb covid o sense covid. És una inversió en benestar i en servei públic. Recorden quan ens posàvem les mans al cap per les llargues llistes d’espera? Ara ho hem deixat en un segon pla. Però un dia o altre tornarà al primer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.