Opinió

De reüll

La il·lusió de la modista

La periodista Irene Polo va demanar a les ‘llucietes’ per qui votarien

Fullejo un exemplar del 13 de desembre del 1934 de La Dona Catalana, la revista de moda i de la llar dels anys trenta. És una edició dedicada a les modistes per la Festa de Santa Llúcia, patrona de les “artistes de l’agulla”. Són modistes, puntaires, brodadores... Se les anomena llucietes, amb certa altivesa condescendent, com un ésser infantil que necessita tutela en forma de promès. És una llucieta la noia que veig en una de les fotografies del reportatge La il·lusió de la modista agenollada prenent la mida dels baixos d’un vestit de festa blanc mentre la senyoreta es mira al mirall. “Si una entra en una casa de molt de nom i solvència està prou ben pagada; en canvi, si ho fa per a sastres particulars està no solament no gaire retribuïda, sinó voltada de perills. I amb l’agreujant que tan sols té feina durant petites temporades”, explica una de les modistes a la periodista Elvira Augusta Lewi, sorpresa per aquesta situació laboral precària. La periodista Irene Polo va demanar a les llucietes per qui votarien en un article del 12 de desembre del 1931 a La Humanitat: “Per una escombra, una mànega i uns espolsadors descomunals, amb els quals es pugui fer la neteja completa al nostre país de tota l’antigalla, de tota la nosa i de tota la brutícia que hi ha.” Noranta anys després, si preguntem el mateix a les llucietes, les de l’agulla i la resta, diríem el mateix: cal fer un bon dissabte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.