Opinió

A la tres

Barcelona, dany col·lateral

“Pere Aragonès ha escollit sacrificar Barcelona i els barcelonins decidiran si els fa el pes ser moneda de canvi

Barcelona és un fotut dany col·lateral del pressupost de la Generalitat. Tampoc passa res. Tot plegat parlem d’1,7 milions de barcelonins i 3,5 milions de catalans que hi viuen, hi treballen o hi fan vida cada dia. Què són els 3.400 milions del pressupost barceloní davant els 38.000 milions de la Gene? Doncs això, si cal sacrificar els barcelonins se’ls sacrifica, com es sacrifiquen peons al tauler de la política. Sap greu pel senyor Maragall, Ernest, perquè sent l’escollit dels barcelonins a les urnes el 2019, no és ni serà alcalde per falta d’escrúpols; la dels Comuns i el PSC per atrapar el poder a tota costa, la d’un farsant que havia de “fer fora Ada Colau” i la va fer entrar amb calçador, i la del seu propi partit (ERC), que l’ha sacrificat obligant-lo a aprovar el pressupost de Colau i Collboni, malgrat que fa pocs dies tenia –i cito textualment– una “absoluta convicció” que els havia de rebutjar per “responsabilitat” i “en nom de l’interès general de la ciutat”, per “la manca d’ambició, de projecte i d’horitzó per a la ciutat del govern municipal”, pel seu “menysteniment als barris i a la ciutat” i perquè Colau i Collboni “s’ho han guanyat a pols” pels “incompliments d’acords pactats en pressupostos anteriors”. Una esmena a la totalitat pensant en Barcelona i en els centenars de milers de barcelonins, cada cop més, que cada dia senten que els prenen un bocí de la seva ciutat, bàsicament, perquè la Barcelona que persegueix Colau és una arcàdia on hi sobren uns quants centenars de milers de ciutadans i el 90% dels cotxes. Què pot importar la inseguretat, la degradació, les obres eternes, la pèrdua d’oportunitats o la brutícia endèmica? El que compta és guanyar la guerra al cotxe i fer-ho en temps rècord, amb radars, limitació a 30 km/h, carrers bici, tuttifruti d’obstacles, terrasses a centímetres dels vehicles, superilles desertes i pintura, molta pintura. Un sense sentit mentre el transport públic i el de rodalies no siguin una alternativa, no ja atractiva, sinó tan sols acceptable. Bé, és el que té ser un mal menor. Pere Aragonès, legítimament, ha escollit sacrificar Barcelona i els barcelonins, legítimament, decidiran si ser moneda de canvi els fa el pes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.