Opinió

El voraviu

Qui transparenta què?

Ridícul esforç de Sánchez per no transparentar i anar de transparència

Com a fill de modista que soc, tinc molt contrastat que transparentar no havia sigut mai un valor en el vestir, sinó tot el contrari. Era una pregunta molt habitual que sentia a les clientes de la meva mare quan triaven robes per als propers vestits. “No transparentarà, Maria Teresa?” Si quedaven dubtes, es folrava i avall. Les transparències apareixen en el món de la moda fa quatre dies, i no han aconseguit implantar-se, i encara menys en el dia a dia. Models extraordinaris, en moments extraordinaris, per a senyores extraordinàries i poca cosa més. Encara menys entre els homes. En el món de la política, en canvi, res és tan simple, i la transparència és un autèntic compendi de la perversitat més enllà de les lleis que els mateixos polítics han promogut, dels webs que totes les institucions impulsen i dels paràgrafs que tots els programes recullen. És la tercera vegada que l’Audiencia Nacional toca el crostó a Pedro Sánchez perquè expliqui quins viatges privats va fer amb mitjans públics el 2019. Cert que al final no hi ha gaire res més que l’interès d’una periodista de l’ABC per tocar-li la pera. Però, i que? Explicar-ho li va en el sou i en el càrrec, saber-ho és el dret de la ciutadania, i no ha de gastar-se els nostres impostos per pagar els advocats de l’estat que li porten el plet. Però Sánchez només és la punta de l’iceberg d’un ridícul monumental, els esforços de la classe política per no transparentar i anar de transparència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia