Articles

Crisi i vacances: una oportunitat

per recórrer la nostra pròpia terra

Coneguem el país

La crisi econòmica afecta tothom, ara ja no és solament la pagesia que pateix la crisi estructural permanent o algun altre sector, ara tots fem la viu-viu. En tenir unes determinades formes socials de viure, malgrat el retard obligat pel franquisme i 30 anys de democràcia a l'espanyola, massa sovint trampa i corrupció, la gent si pot viatja, va de vacances a la platja o la muntanya, i els nanos s'acostumen a colònies i estades als llocs més diversos. En crisi cal imaginació: aprofitem l'oportunitat per recórrer amb mirada lúcida i enginy la nostra pròpia terra. Unes vacances diferents.

Som de la gent més viatgera del món. Constrets a un Estat de mirada amb un excés de sol, sangria i festa, en rodar per tot arreu els museus, art, folklore, tradicions, paisatges i costums ens ofereixen tot el que és diferent del que l'Espanya oficial incita a conèixer. En el seu desconeixement molta gent inclou el propi país. El gruix de la població ensenya als seus la Costa Brava, els llocs de mar i el Pirineu, per la meravella de les seves cales i costes i pels cims totalment o mig coberts de neu. En el país profund de les comarques del nord i est hi ha llocs preciosos on s'explica des del món dels roders per fer bótes i bocois de vi fins als carboners o les rutes dels trenets interiors que comunicaven amb la costa. El cotxe i la nul·la visió de futur els van fer desaparèixer. Hi podem trobar uns horitzons abruptes i suaus que fendeixen els sentits com una daga d'enamorament. Llocs que, com gairebé a tot arreu de Catalunya, és possible visitar anant i tornant en un sol dia, fet ideal per a butxaques magres. A la Catalunya nord l'interior és un immens museu a l'aire lliure, de catalanitat més present del que hom suposa.

A la Catalunya central es pot assaborir com un gurmet exquisit tot el que ofereix aquesta joia que és Montserrat, des del monestir o el museu excepcional fins als camins, cims i racons més ignorats. Uns camins que ens poden dur a un Bages ampli i extens que va d'una Manresa històrica i variada a un Solsonès encisador, injustament un dels llocs més poc coneguts de Catalunya. Població dispersa, plena de boscos com cap altre lloc, i uns punts culturals i arquitectònics de tot ordre. Semblant pot dir-se de Berga i de la seva comarca. Com diu la propaganda, ara sí, tan a prop i tan diferent.

Les comarques del Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, les Garrigues i la Noguera són les gran desconegudes per a molta gent, Panadella enllà dins la Catalunya Nova, ofereixen horitzons inacabables, terra agrícola, colors que van del verd luxuriós on es rega als marrons i ocres més intensos. La llum encegadora de l'estiu més calorós ofereix pobles atapeïts, de cases i coberts grans, població concentrada de ferma identitat. Tardes de fresca marinada amb uns centres culturals i llocs que és pecat d'omissió obviar-los: així l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell a Mollerussa; el portal romànic d'Agramunt a l'Urgell; tot Balaguer, des de les restes musulmanes fins als carrers medievals i les muralles vora el Segre, una comarca travessada per tots els rius més cabalosos del Pirineu; per no dir la nombrosa línia de castells de la Segarra, plens de solitud, on fins i tot la tan important Cervera és sovint oblidada; incloent-hi unes Garrigues fetes de pedra i història amb uns tons d'argent pel reflex de les sofertes oliveres centenàries. Si bé les capitals són poc o molt conegudes, no és el cas aplicat a Lleida, la capital de la Terra Ferma, fet que clama al cel. Amb un Museu Diocesà únic amenaçat per la desmemòria i les males arts pels governants de l'Aragó, PSOE i PP, juntament amb un còmplice silenci de massa catalans indocumentats.

I per l'interior del Sud, des de l'Alt Camp amareu-vos de Valls i la delícia de Santes Creus. De la Conca de Barberà, un recuperat Montblanc medieval du a Poblet i la serra de Prades, que és un pas singular vers l'horitzó únic de vinyes del Priorat, per les serres del Montsant i Scala Dei; la Ribera d'Ebre i la Terra Alta són paraules majors. El projecte comú del Comebe (Consorci del Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre) amb centres d'interpretació a Corbera, Pinell de Brai, Batea, Vilalba dels Arcs i Gandesa, no solament és memòria democràtica, sinó homenatge i respecte. On milers de joves van donar la vida i amb ferma catalanitat tots els nostres partits han actuat amb dignitat per donar-los un reconeixement general.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.