Opinió

A ull nu

Ocells de
la Rambla

El primer dia que vaig sentir dir que els fanals públics han de fer poca llum no per estalviar sinó perquè enlluernen i no deixen veure les estrelles, em vaig pensar que feien broma. La veritat és que em penso que estan de broma i que no pot ser veritat cada cop que des de llavors ho sento. No em facin cas. Jo vinc de l'època en què la llum era un bé tan desitjable i vital com ho havia estat per a Goethe just abans de tancar els ulls. Ja saben de quina època parlo: de les restriccions o de just després de les restriccions. Recordo que a les ciutats llavors només hi havia un o dos carrers del centre il·luminats i que els altres s'havien de conformar amb una única bombeta penjada d'un fil a la cruïlla principal. Vèiem les estrelles però no ens hi vèiem, i ara que ens hi veiem volem veure les estrelles. Jo no conec ningú que cap al vespre, quan s'ha fet fosc i els fanals s'han encès digui, mira, ara observaria les estrelles, i que després de constatar que no li és possible clami contra l'ajuntament i contra aquesta contaminació que en diem lumínica, però ja dic que no em facin cas. No conec tothom, vinc de l'època de les tenebres i deu ser que només em faig amb els meus coetanis.

Un dia, l'ara eurodiputat Ramon Tremosa va projectar en una conferència una fotografia zenital que presentava una Europa amb zones amb molta llum, zones amb molt poca llum i zones sense gens de llum. Una de les importants llenques lluminoses del continent cobria la zona entre Múrcia i Perpinyà, i de la constatació d'aquest fet Tremosa parlava de la necessitat de construir una línia fèrria entre els dos punts. Tremosa partia de la base que les zones il·luminades eren pròsperes. No sé què n'opinarien, els favorables a veure les estrelles. Potser trobarien que les zones pròsperes i envejables per on ha de passar el tren són els Monegres.

Quan vaig sentir dir per primer cop, també, que les parades d'ocells i peixos de la Rambla de Barcelona havien de ser suprimides per mor de l'amor als animals, també em vaig pensar que estaven de broma. Aquells periquitos, aquells canaris, aquells volàtils dels quals ignoro el nom i que Josep M. de Sagarra anava a visitar cada dia, camí de l'Ateneu, per escriure un capítol d'Els ocells amics, on estarien millor sinó a les gàbies de la Rambla en espera que algú se'ls emporti a casa? I aquells peixos? Són tan transparents, tan invertebrats, que no me'ls imagino en cap altre lloc que no sigui una peixera posada al menjador d'una casa. En un riu o un estany aquests peixos esclatarien com globus, i si no se'ls menjarien els peixos grossos és perquè no els sabrien trobar ni tripa ni moca. Abans hem suprimit els ocells i els peixos de la Rambla que els toros de la plaça, i això que els toros són un problema de nivell nacional que ha anat al Parlament.

L'Ajuntament de Barcelona ha sortit a caçar ocells i pescar peixos a la Rambla. Caça menor, molt menor, davant les escopetades que mereixerien les estàtues humanes; els bars que cobren el vas de cervesa a vuit euros, els restaurants que serveixen unes paelles que no es poden menjar ni els dijous per molta gana que tinguis; els venedors de barrets mexicans, els estafadors del pinyolet o els carteristes que els pobres turistes prenen per uns senyors molt amables perquè els demanen perdó per l'empenta que els acaben de donar.

Un dia ens llevarem i sabrem que l'Ajuntament vol prohibir les floristes de la Rambla perquè vendre flors tallades és un crim de lesa biologia i compondre corones de morts a la vista de tothom deprimeix els turistes. Un altre dia l'Ajuntament podria decretar que els plàtans estarien millor en una devesa i encara un altre dia que l'església de Betlem ofèn els visitants que no són catòlics.O que el monstre d'aquella botiga de paraigües del Pla de la Boqueria fa por a les criatures i no els deixa dormir a la nit. Dels quioscos que venen diaris ara mateix no sé què dir-ne de negatiu i que en faci aconsellable la prohibició perquè la meva imaginació és finita i a més a més despatxen els productes periodístics que fabrico, però rumiant rumiant ja trobaríem que reuneixen moltes contraindicacions. Tot i que el rellotge del Poliorama és suprimible perquè no serveix per a res ara que tothom porta un calendari astronòmic al canell o al mòbil, el conservaríem perquè George Orwell hi va consultar l'hora de la revolució i és una peça del memorial democràtic.

Els ocellaires tenien tan prohibit vendre ocells, peixos i no diguem tortugues que últimament només servien gàbies i peixeres buides, que és com si els llauners que surten a mitjanit venguessin llaunes de cervesa sense cervesa
a dins. També conservarem els llauners.

Com que sóc enemic dels malentesos i de la violència de gènere masculí i de gènere femení, que consti que quan abans he dit que hi ha coses a la Rambla que mereixerien escopetades em referia a escopetes de tap de suro.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.