Articles

al parlament europeu es parla

d'experiències extraterrestres

Polítiques marcianes

“Admiro els polítics quixotescos que fan la seva feina aliens (aquest mot s'ha de llegir en català i no en anglès) a la dictadura del que és políticament correcte”

És possible que algú de vostès, a partir del títol de l'article, l'hagi començat a llegir pensant que s'hi parlarà dels polítics de casa nostra o de les nostres institucions. Si és així, lamento decebre'l, perquè aquest títol s'ha de llegir en sentit literal. Volia parlar-los d'un fet esdevingut fa poques setmanes del qual pràcticament ningú no s'ha fet ressò. Mario Borghezio, eurodiputat de la Lliga Nord, ha presentat una resolució al Parlament Europeu per tal que tots els arxius referents a les experiències extraterrestres siguin desclassificats i passin a ser accessibles per al gran públic i mitjans de comunicació.

Al·lega, amb raó, que aquests expedients sempre són secrets i que estan fora de l'abast dels científics i els curiosos que els vulguin consultar. Per facilitar-los les coses, Borghezio reclama la creació d'un centre europeu que coordini la recerca en aquest camp. Sincerament, dubto que els extraterrestres hagin visitat mai la Terra. I tal com tenim el planeta, més aviat ens hauria de fer vergonya si mai ens vinguessin a visitar. Però admiro els polítics quixotescos que fan la seva feina aliens (aquest mot s'ha de llegir en català i no en anglès) a la dictadura del que és políticament correcte. Val a dir que el polític llombard no ha estat l'únic eurodiputat a remoure la qüestió. En el passat, altres membres del Parlament Europeu han presentat propostes similars que mai no han quallat. De moment, Borghezio ja ha recollit la signatura de 31 eurodiputats i el 14 d'octubre sabrem si aquesta vegada la proposta té èxit o no. M'hi jugo un pèsol que no prosperarà.

En tot cas, aquesta iniciativa m'ha fet recordar un episodi oblidat, digne d'un guió cinematogràfic del gènere més rocambolesc. És el cas de Sir Eric Gairy, un mestre de primària que el 1974 havia dut la seva pàtria, la diminuta illa caribenya de Grenada, a la independència i que la governava democràticament des de llavors. Un bon dia de l'any 1977, Gairy es va plantar al despatx del llavors secretari general de l'ONU, el controvertit exoficial de l'exèrcit nazi Kurt Waldheim, i va reclamar la creació d'una comissió que estudiés el fenomen extraterrestre. Com que Grenada era un membre de ple dret de l'organisme internacional, la seva petició va començar la tramitació oficial amb una sessió explicativa a càrrec del sol·licitant. Escortat per un grup de científics i experts, entre els quals l'astronauta Gordon Cooper, el primer ministre va convèncer l'ONU i el 18 de desembre del 1978 es va aprovar la resolució 33/426, que instava els estats membres a posar en comú tota la documentació existent sobre la matèria i a informar el secretari general de qualsevol nou descobriment.

Malauradament, el projecte no va anar més enllà. El març del 1979 un partit illenc que tenia un nom fantàstic (New Jewel, acrònim de Nou Esforç Conjunt pel Benestar, l'Educació i l'Alliberament), va prendre el poder a Grenada mitjançant un cop d'Estat i va establir-hi un règim comunista i sanguinari. El visionari Gairy es va exiliar i la situació no es va normalitzar fins que l'any 1983 Ronald Reagan va ordenar la invasió militar de l'illa, operació coneguda com Operation Urgent Fury. Al final, potser els únics objectes voladors no identificats que van sobrevolar Grenada eren els helicòpters Cobra dels marines, però van permetre el restabliment de la democràcia i el retorn de Gairy. Per desgràcia, no el van reelegir primer ministre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.