TV inadaptades

Si tinguéssim un estat propi, què passaria amb les cadenes de TV que emeten a Catalunya? Davant l'allau de nacionalisme rampant que ens ha caigut al damunt aquest estiu, a remolc de les gestes de l'esquadra de les pilotes hispàniques, val la pena preguntar-s'ho. Ara mateix, la majoria de canals generalistes que tenim en pantalla actuen des de referents espanyols i no són gens imparcials en l'ús de continguts, símbols i llengües (perdó, potser em sobra el plural). Fins al punt que alguns experts parlen de divisions cuirassades televisives, com si les armes d'ocupació del segle XXI fossin les mediàtiques.

Bé, pot ser que patim una televisió colonial, no ho sabria dir, però és obvi que la irregularitat és de grans dimensions, i la inadaptació de la majoria de cadenes a la realitat catalana és sideral. Hi haurà gent que em replicarà que si prop d'un 80% de les audiències miren aquests canals, deu ser perquè els trien i els agraden. Cosa que ja s'ha revelat del tot falsa en el cas de la ràdio, la companya modesta de la tele: quan hi ha bona oferta amb referents nacionals catalans, el respectable s'inclina per aquests darrers, o com a mínim es reparteix més.

Les televisions generals demanen grans inversions de capital i, sobretot, grans concessions per part del poder executiu. I tendeixo a pensar que si el govern català fos sobirà, el panorama televisiu s'adaptaria immediatament a la realitat catalana. No dic que d'un dia per l'altre totes les cadenes es posessin a parlar en català, agitar la senyera i perdre el rubor amb la selecció catalana com ho han fet fins ara amb la roja. Entre d'altres coses perquè hi ha una àmplia comunitat al país que manté vincles culturals i sentimentals amb Espanya i l'espanyolitat.

Però em sembla indubtable que les coses canviarien radicalment, i m'atreveixo a dir que aquest és el terreny on més es notaria la independència de Catalunya. Simplement no s'aguantaria que la majoria dels canals no pronunciessin mai ni una sola paraula en català, o que menyspreessin per sistema els llibres en català, o que ens forcessin a saber la neu que cau a Navacerrada i en canvi no poguéssim assabentar-nos de les darreres estrenes musicals i teatrals de Barcelona. De cop i volta, deixaríem d'estar tan lluny del nostre país i començaríem a mantenir distàncies amb Madrid.

Vull dir que si políticament deixéssim de ser una província espanyola, les televisions deixarien de tractar-nos com una província d'Espanya. No sé si m'explico.