Articles

Amb independència

Els altres catalans

Quan siguem independents, què passarà amb els que se senten catalans però viuen fora de Catalunya? La pregunta me la va formular un amic menorquí, esperançat però amoïnat, que s'ensuma un Principat en ple vol cap a la sobirania política mentre ell es queda a Espanya. Naturalment, si allò que ara despunta és un procés de majories democràtiques, és absurd imaginar que els d'Alacant, d'Eivissa o del Rosselló puguin pujar al carro de la primera velocitat. És possible que mai no arribin a pujar a cap carro.

La pregunta, ara que anem de vacances i potser trepitjarem platges germanes, és pertinent. Podem sentir-nos temptats de respondre que no passa res, que el seu cas és idèntic al dels catalans residents a Madrid o a Nova York. Però hem d'admetre que no és ben bé el mateix: si la ciutadania catalana, arribat el cas, queda oberta a tots els que han nascut o han residit una sèrie d'anys a la Catalunya estricta, aleshores és més que probable que el gruix dels altres catalans, illencs o valencians, en quedi fora. La cosa equival a decidir quin seria el principi i la base conceptual de la ciutadania.

Podem dir que tant és, que ho sigui tothom que vulgui. Però no estic convençut que la Unió Europea ho vegi amb bons ulls, o que el govern català de torn aboni semblant postura de portes obertes. Una altra opció és que admetem tothom que estigui disposat a defensar el país, o que parli català, o que sigui simpàtic. Evidentment, això plantejaria problemes de subjectivitat. Els únics barems objectius, els que s'usen arreu del món, es basen en condicions: lloc de naixement, anys de residència, parella legal...

La via més probable és la que tal vegada agradarà menys, però que ja s'ha admès, per exemple, en les consultes sobre la independència dels darrers mesos. Consisteix a considerar català tothom que té documents espanyols legals i que demostren la seva condició de resident. Per què no s'amplia el tall, doncs, a tots els ciutadans espanyols, tots els que vulguin esdevenir catalans? Em direu que això fa un cert mal d'ulls. Però seria una contrapartida lògica al que sens dubte demanaria Madrid en plena negociació: que els catalans que ho vulguin puguin conservar el passaport espanyol.

Que els d'Espanya i només els d'Espanya puguin esdevenir catalans de ple dret deu sonar estrany. Però amics, em temo que tot plegat se centra precisament en aquesta jugada: que passem de ser espanyols a ser catalans. Ep, si ho triem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.