Opinió

De set en set

Normalitat

La normalitat acaba sent un bé preuat. Quan alguna cosa la trastoca, correm a intentar recuperar aquest estadi de les coses que considerem normal, amb un cert ordre, regular, habitual. La voldríem, per exemple, i encara que fos amb totes les seves imperfeccions, tal com la teníem abans de la pandèmia. I la desitgen tots aquells que la setmana passada van patir els aiguats torrencials que han destrossat part del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat. Passada l’emergència, queda el llarg i dolorós camí de la postemergència. Ja coneixem prou la força de la natura, i més quan s’hi sumen dos altres contextos: el canvi climàtic i els desordres urbanístics que acaben sent fatídics quan la natura s’enrabia. Ens queda marge per reaccionar davant dels fenòmens climàtics i potser ens en queda per posar en harmonia natura i urbanisme. Repensar el front litoral de Catalunya és prioritari i Alcanar podria ser una bona “zona pilot”, va defensar el director científic del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, després d’aquests darrers aiguats a l’Ebre. “Hi ha molts motius per dissenyar un front litoral resilient al canvi climàtic i podria servir de model per aplicar-se a altres llocs”, va dir en una entrevista a l’ACN. La tasca no és fàcil ni se’n veuran resultats en quatre dies, però si no ens hi posem aviat la nostra ben entesa normalitat quedarà esmicolada. Escoltem l’expert quan diu que aquest és un bon moment per repensar l’urbanisme per ser menys vulnerables davant dels fenòmens del canvi climàtic. Mentrestant, desitgem que els veïns afectats pels aiguats recuperin la normalitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.