Opinió

el separatisme és als dos bàndols

des d'on es tiba la corda

Tibar la corda

“El partit majoritari no és CiU, ni molt menys PSC, sinó la gent fastiguejada pel sistema corrupte i caduc que hem de canviar”

Aqui convé la tibantor de corda? Perquè, admetem-ho, la tensió està arribant a límits que, tot i quedar-se en paraules, s'assemblen molt als que es van viure als anys trenta del segle passat. Tant parlar de la memòria històrica per oblidar-nos del passat de forma que intueixo interessada, irresponsable, poc humana, més aviat animal com aquests toros que ens hem afanyat a salvar, mentre la corrupció i la frivolitat maneguen els diners públics, sense que s'hagi vist cap iniciativa legislativa popular en aquest sentit. Tant voler recordar, i fins i tot reescriure, per anar a petar a la repetició de la jugada, com en el Dia de la Marmota, de nou enfrontant persones pels sentiments, reals o induïts, en una comunitat amb pretensions balcàniques, perquè a la mateixa escala conviuen dues banderes, dos credos, dues religions diferents sobre el patriotisme, explícites o amagades, de cor o de butxaca. Quina llàstima, amb tanta feina a fer, per dins i per fora, en l'ànima i a les barricades de la civilització!

A qui convé la tibantor? Per començar, als dos bàndols enfrontats: de separatisme n'hi ha igual en qui parla de boicot als productes catalans com en aquell que celebra que es digui “la puta Espanya”, en aquell que (com un que es diu periodista em va dir a mi) parla de “catalans de merda” i en el que diu que qui se sent espanyol a Catalunya pateix d'autoodi. Més avança el temps i més tibaran la corda, perquè saben que la seva supervivència, i la cadira que tan indignament usufructuen, depèn de si són capaços d'atiar el foc. No importen els insults que rebin del contrari, el que és important és tenir la cohort de hooligans suficient per superar la barrera electoral, per mantenir el nombre de diputats, per evitar, si més no, la gran ensorrada.

Així juguen ERC i PP, així juguen en els extrems les plataformes vàries amb voluntat d'entrar des del sobiranisme, així juga in extremis l'agònic Ciutadans sabent que l'eix identitari els pot donar benzina per tornar a seure al Parlament. No ens enganyem, però, els aprenents de bruixot són en el mig de l'escena, aquests dos partits de la centralitat, que encenen focs perquè els apagui un altre, que diuen en veu alta paraules que mai pronunciarien a casa seva, que fan de poli bo i poli dolent per a escarni de la intel·ligència i benefici de les seves arques, endeutats fins a les celles amb qui realment mana, el gran poder (i no és una confraria).

Aquest text, just a l'inici del mes d'agost, just en el moment més cansat i exasperat de l'any, vol ser un clam a la calma i al seny, i també un clam a la denúncia i a la indignació. Perquè l'abstenció, el vot en blanc i la indecisió, totes elles rellevants en el baròmetre que ha publicat el Centre d'Estudis d'Opinió, ens diuen que la majoria de la gent no és així, que el partit majoritari no és CiU, ni molt menys PSC, sinó la gent fastiguejada pel sistema corrupte i caduc que hem de canviar. No sé quant de temps trigarà tota aquesta gent a posar-se en marxa, a sortir de l'armari, a sacrificar el seu temps privat en benefici de la cosa pública. I sé que això, a qui es dedica a la política i en treu profit, li importa ben poc: mentre paren la mà per a la propera subvenció (subvenció per al partit, per a la seva fundació i per a totes les associacions que puguin anar creant al voltant seu), van silenciant aquesta veritat tant com poden.

A qui convé la tibantor? Sols a qui tiba. Sabent el que va fer Alexandre el Gran amb aquell nus fa segles, podem tenir clar que avui no hauria signat l'article estrafolari de l'expresident González i la substituta de Montilla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.