Opinió

Puja aquí

Hi ha algú més?

L'acudit és vell: un paio cau per un precipici, però a l'últim moment aconsegueix aferrar-se a una branca que surt d'una roca i queda suspès damunt l'abisme. La branca, però, comença a cruixir sota el pes del nostre personatge i ja es veu que es trencarà d'un moment a l'altre. L'infeliç comença a cridar: “Hola, que hi ha algú? Auxili, sisplau! Que hi ha algú?”. De sobte, se sent una veu fonda i imponent, que retrona per tot l'espai, com si vingués directa del cel: “Sí, jo sóc amb tu, fill meu. Sóc Déu”, anuncia la veu. “Collons”, contesta el de la branca, impressionat. “Sí, fill meu, no pateixis gens”, replica Déu. “Ara, senzillament deixa anar la branca i jo t'enviaré un estol dels meus àngels que et recolliran amb les seves ales i et tornaran a deixar en lloc segur, sa i estalvi”. L'home penjat de la branca mira amunt i avall, a dreta i esquerra, i finalment crida: “Molt bé, moltes gràcies, però que hi ha algú més?”.

L'acudit és vell, com dèiem, però no vaig poder evitar pensar-hi quan vaig llegir que ZP havia encarregat la interlocució amb la Generalitat sobre l'Estatut al vicepresident de política territorial del seu gabinet, Manuel Chaves. Senyores i senyors, no calen presentacions: amb tots vostès, Manuel Chaves, un dels tres tenors del socialisme postfranquista juntament amb José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra, els temuts barons del PSOE, presidents de les respectives comunitats autònomes fins que se'n van cansar i flagell de catalans i altres males herbes separatistes. Manuel Chaves –impulsor, per cert, d'un d'aquests estatuts que són calcats als de Catalunya en molts aspectes, però que curiosament ningú no impugna–, l'home i la idea: pel socialisme cap a l'Espanya eterna (o a l'inrevés). Aquest és el diplodocus en qui ZP delega la improbable tasca de dialogar amb les institucions catalanes sobre la seva llei orgànica, que com a tal ha iniciat fa dies el seu procés de putrefacció. N'hi ha, efectivament, per preguntar-se si no hi havia ningú més.

Però bé, la veritat és que ara ja tant se val. Hi ha qui comenta que sembla que ZP vulgui exercir de doctor Frankenstein amb l'Estatut, però més aviat s'assembla a Herbert West, el mad doctor protagonista de Re-Animator, que inventava una poció capaç de tornar els difunts a la vida: això sí, en un estat força atrotinat i amb una notòria tendència a emmerdar-ho tot, talment com el susdit Zapatero i aquesta estranya criatura estatutària que ell s'entesta a voler fer caminar. Ara ens envia el seu Igor, encarnat en la corretjosa figura del tal Chaves. Tot són maneres de voler suplantar Déu, i amb el seu pa ja faran sopes. Pel que fa a nosaltres, com a mínim des del 10-J sabem que hi ha algú més. Es diu ciutadania de Catalunya i ha arribat l'hora que prengui, d'una vegada per totes, la seva determinació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.