Companys de pis
Els pisos costen un ronyó, i els lloguers, un ull de la cara. Solució? Compartir pis. Aquí, a París, a Londres, a Berlín i a moltes capitals del món anomenat occidental. És una novetat relativa, perquè els humans ens arrecerem sota un sostre i no sempre podem triar els companys. Company vol dir, etimològicament, aquell amb qui comparteixes el pa, una idea molt propera a la de persona amb qui comparteixes la casa.
Entre nosaltres havia estat molt freqüent llogar habitacions de cases particulars a persones que tenien pocs recursos econòmics. Eren els rellogats. Se'ls deia així perquè sovint qui oferia una o més habitacions era un llogater que pagava mesades al propietari. Tenir rellogats no estava ben vist perquè això només ho feien les classes baixes, però el sistema funcionava, sobretot quan els emigrants d'Andalusia a d'altres regions es van entatxonar en habitacions minúscules (i en barraques). Allò era economia submergida en estat pur.
Després van venir els pisos d'estudiants de fora de Barcelona que anaven a la universitat. Això va coincidir amb les primeres onades de joves més o menys contestataris que s'emancipaven de la família. Avui hi ha molts pisos de joves que ja no són estudiants, sinó que treballen i tenen un sou. Per buscar companys s'organitzen autèntics càstings que tenen un caire de sainet costumista, però l'assumpte té molta més fondària sociològica. Estan canviant els hàbits, la mitjana d'edat augmenta i avui ja hi ha molts homes i dones de més de cinquanta anys que sempre han viscut en pisos compartits. I s'ha establert un lligam social nou: el de company de pis. Quantes vegades hem convidat una persona i, automàticament, el seu company o companya de pis perquè formen una agrupació sòlida, a mig camí entre els amics i els germans!
A Alemanya Wohngemeinschaft vol dir ‘pis compartit'. Allà és un fet natural que té una reglamentació basada en el sentit comú. Aquí els pisos compartits continuen essent, des del punt de vista legal, tan d'estranquis com els antics pisos de rellogats. Com sempre, anem unes quantes dècades endarrerits.
