opinió
De promeses no ens en faltaran
Posar un any en un paper no és garantia de res. Els gironins ho tenim ben après
Escepticisme. O satisfacció moderada. Així han reaccionat les institucions gironines davant l’emfàtic anunci de l’estació del TAV a l’aeroport de Girona, que s’emmarca en el pla per ampliar el del Prat. Un projecte en què, en aquest cas, de novetat n’hi havia poca perquè la infraestructura gironina ja estava prevista i algun petit pas s’havia fet –s’havia adjudicat la redacció del projecte per decidir la millor ubicació–. Potser el punt més rellevant és que s’han començat a posar dates sobre la taula i es parla del 2026 com a termini perquè l’obra estigui feta. Però el fet de posar un any en un paper, sincerament, no és garantia de res. Ho tenim ben après, els gironins, que anem tips de promeses però assedegats de concrecions. I per això ja no es posa la catifa vermella cada vegada que l’Estat ens augura grans infraestructures. Perquè poques s’han convertit en realitat i aquestes poques sempre han anat tard, molt tard. Vegi’s la història de l’N-II com a principal exemple. Per tant, és més que comprensible la reacció del president de la Cambra de Comerç de Girona o la del president de la Diputació. No fan un lleig a l’anunci, ni de bon tros. Però tampoc tiren confeti. Perquè saben perfectament que encara queda un bon tram perquè la reivindicada estació sigui una realitat.
I és que fa deu anys que les institucions gironines la reclamen com una infraestructura essencial per al desenvolupament econòmic de la demarcació. Tenir l’aeroport de Girona connectat amb el Prat i amb Barcelona és clau per convertir-lo, de nou, en un reclam per a les companyies aèries, com ho va ser en el seu moment amb Ryanair, fins que aquesta va decidir fer les maletes per anar a la capital, deixant-nos quatre rutes comptades. L’estació del TAV, doncs, podria ser un revulsiu per al territori. Veurem com evoluciona el projecte i en quins termes es concreta. Mentrestant, però, l’aeroport continua essent una ombra dels seus millors anys. Amb uns serveis sobredimensionats per a la poca afluència de viatgers actuals. Caldrà aguantar així fins al 2026? Si és que la famosa estació arriba el 2026... No es prendrà alguna mesura abans per revitalitzar un aeroport infrautilitzat? Per ara pocs han estat els moviments. Però d’una cosa en poden estar segurs: d’aquí al 2026 de promeses, no ens en faltaran.
