Articles

L'amistat i la llei

Sant Pau dient-li la promesa i la llei fa el contrapunt entre Abraham i Moisès. Abraham venia amb tota la família d'Ur de Caldea, terra ufanosa. I ves que obeint a Déu, la família va trobar-se a les esquerpes del desert. Abraham ja s'espavilava, però s'adoloria que la seva dona Sara fos eixorca. Déu li va prometre, d'amic a amic, que tindria un fill de la dona. El va tenir. Però Déu li'n va demanar una de molt gruixuda, que sacrifiqués el fill. Abraham ja era a punt de degollar Isaac, un àngel li va aturar la mà. Déu li va prometre que tindria una descendència tan abundosa com les estrelles del cel. D'aquesta, el poble d'Israel podia sentir-se fill d'una promesa de Déu de tu a tu amb el seu amic Abraham, a paraula donada sense papers.

Però van venir els dies de Moisès amb el poble fugint de les ufanes de l'Egipte, acampant a les asprors del desert i vivint de miracle, amb el mannà que és una macarulla de l'argelaga i bevent l'aigua que Moisès feia brollar de la pedra. Allò de viure de miracle no deu ser gaire plaent. Moisès se n'havia anat al cim del Sinaí, des del peu de la muntanya, el poble veia els llamps i trons de Déu. I a veure qui es fia d'un Senyor tan poderós de tronades. Així fou com el poble va adorar un vedell diu que d'or. Baixant del cim carregant les taules de la Llei, Moisès va trobar el poble tornat pagà. I vet ací la Llei, Déu ja no es fiava del poble i el duia a cal notari a fer papers. Demano perdó. La Llei collava fort, però no crec que fos tan tancada com la feren els seus doctors. Em costa de creure que Déu estigui tan carregat d'orgues que prohibeixi prémer un interruptor de la llum en el Dia Sant.

Tombant-les cap a l'Església, i més als qui manen, hi ha gent de bé que viu en la Llei, simbolitzada per la cúpula de Sant Pere, la més bella que al món sia.

Però en un dels ròssecs de la vall de Gósol hi ha l'ermita menuda de Santa Margarida, tan menuda com la fe, tan sense mides com l'esperança en Déu.

Més que les lleis, que cal complir, l'Església té el deure, dic el deure, d'ensenyar als homes que Déu és un Amic, un Amic de fiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.