Articles

Amb independència

‘The big one'

Seran excepcionals les iniciatives populars en una Catalunya independent? Fa molt poc hem vist com tirava endavant la ILP sobre l'abolició del toreig, i com ha despertat unes reaccions desmesurades en tots els sentits. La consulta sobre la Diagonal de Barcelona també es va convertir en una arma política de primera, i no parlem d'altres iniciatives més punyents.

A Suïssa, on fan referèndums per anar a l'excusat, això de la democràcia participativa no espanta ningú. Aquí tenim una tradició molt més escassa, i aquests dies s'han sentit veus que alertaven sobre el perill de proliferació de les iniciatives populars, com si la velocitat a les carreteres, la cobertura de rieres o la cobertura de les carns dels turistes fossin coses massa serioses per proposar des del carrer.

Jo diria que el problema principal ve del pànic que alguns tenen a la mare de totes les IP i ILP, a la mare de tota la participació popular, a la consulta més grossa de les que es fan i es desfan. The big one. Una consulta oficial sobre la independència fa tremolar els detractors de la idea i bona part dels partidaris, i provoca mals de panxa a la mesa del Parlament. Una lectura similar podríem fer de les reaccions davant les consultes a partir d'Arenys de Munt i, també en part, de la votació sobre els toros. Sembla que tot, d'una manera o altra, va a parar al litigi central sobre The big one.

Arribats a la independència, per descomptat, aquest pànic escènic es volatilitzaria i podríem fer consultes i iniciatives populars a tort i a dret. Fins i tot els socialistes i el PP, o els seus successors polítics, abraçarien amb entusiasme l'eina (política), perquè els permetria fer campanyes interessants sobre els temes que interessen a la gent, com ara les oscil·lacions dels mercats d'inversió de futur o les cèl·lules mare aplicades a l'ortodòncia.

Alguns em direu que no, perquè just després de proclamar la República Catalana, aflorarien els pesats de torn, tan o més pesats que els que promouen ara iniciatives populars, i que s'embrancarien en un altre macro-referèndum, el del retorn de Catalunya a Espanya. Potser sí, i la idea té prou gràcia; tota la penya que avui es deixa la cansalada a promoure l'autodeterminació de Catalunya, cediria el seu lloc de privilegi als unionistes nostàlgics que ens voldrien tornar a suturar amb Espanya. És imaginable, tal eventualitat? Jo no ho crec, per la senzilla raó que ben pocs divorciats, de mutu acord o a la força, es volen reenganxar. Però haig d'admetre que a mi, personalment, m'abelliria contemplar un tal espectacle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.