Parlament escombraria

Un dels trets que caracteritzen l'Europa continental és la hipocresia sovint amanida amb bones dosis de cinisme. La combinació porta a una actitud típica: el convenciment que les nostres pràctiques són moralment superiors. No hi ha democràcia que valgui. Moltes decisions es prenen perquè col·lectius influents han resolt que determinades coses són bones: la intromissió pública en la cultura i l'educació, el sistema penitenciari, determinada regulació de l'avortament, la no participació en conflictes internacionals, el protagonisme de les organitzacions sindicals...

Un d'aquests temes és el finançament dels partits polítics. Quan toques aquest assumpte, el posicionament dels guardians de la superioritat moral delata els seus orígens intel·lectuals: “No deus voler que s'apliqui els sistema nord-americà, oi?”. Així, sense més justificacions. S'argumenta que aquell sistema influeix en les decisions polítiques. Cal tenir barra! Perquè algú ens hauria d'explicar d'on treuen els diners els partits europeus per poder cobrir les seves despeses. Aquí ningú sap qui ha finançat què i, per tant, quines servituds generarà el fet. Els europeus som nets, ja se sap. Per això, durant el segle XX, hem fet dues grans aportacions a la humanitat: el comunisme i el feixisme. Hipocresia i cinisme.

Dit això, entrem en territori català. Sempre he estat partidari que el mètode de finançament dels partits es resolgui d'una vegada. El funcionament econòmicament irregular de les organitzacions (del tipus que siguin) porta a la corrupció global: la de l'organització i la dels individus –la naturalesa irregular del sistema no admet terme mig–. La normalització podria venir d'una regulació honesta i d'una certa amnistia. Fem tabula rasa i comencem de nou.

El que no es pot fer, de cap de les maneres, és muntar una xarlotada com l'organitzada per aquesta comissió parlamentària que ha fet veure que investigava potencials irregularitats entre el Palau de la Música i Convergència. I això no es pot acceptar. No es buscava pas una solució al problema del finançament dels partits, sinó perjudicar la imatge d'un partit específic que les enquestes donen com a guanyador. L'espectacle de tots contra un (i més quan aquest està a l'oposició) ha resultat repugnant. Utilitzar un Parlament amb finalitats electorals d'aquesta mena no només dóna una idea bastant aproximada de la baixa categoria dels parlamentaris catalans, sinó de la seva escassa capacitat intel·lectual. Tenim uns parlamentaris amb la mala intenció mesquina que caracteritza el curt de gambals. Però l'espectacle més al·lucinant l'ha constituït el fet que, mentre el Parlament feia el pallasso, a fora la justícia anava imputant, pel cas Palau, a membres d'un dels partits que participava en aquesta comissió inquisidora. Més aberració, impossible.

Jo continuo amb la meva: es fa absolutament necessari un sistema electoral que porti al Parlament gent de més nivell. Representants que tinguin la democràcia al capdamunt de la seva llista de valors. No podem permetre'ns continuar amb polítics que no són res més que personatgets sinistres que rebreguen la democràcia per, quan ja s'hi han mocat, llençar-la a les escombraries.