Visca la llibertat

Quan jo era nen, a Mallorca, com a Catalunya, era tradició i festa assenyalada la matança del porc. Matances, en dèiem allà. Nosaltres les celebràvem a casa del meu padrí, que era pagès en una possessió, entre els mesos de novembre i desembre; és a dir, pels volts de Sant Martí, que potser no era l'època de l'any més cruel per a T. S. Eliot, però sí per als porcs. Recordo que en una ocasió se'm va acudir preguntar-li al meu pare quants anys podia viure un porc, i l'home va quedar perplex: “No ho sé”, va respondre finalment, “no n'he vist mai cap que es morís de vell”.

La matança del porc era una de les poques festes que aconseguia reunir tota la família (cosa complicada en el nostre cas, perquè som molts) i una de les més celebrades pels nens, que ens ho passàvem bomba. I això que l'espectacle no era gaire edificant. Començant per la mort del porc, que consistia a obligar l'animal a jeure damunt una banqueta i degollar-lo tot seguit amb un ganivet de fulla ben esmolada, a fi que es dessagnés allà mateix. Els porcs, que no són idiotes, captaven de seguida de què anava el tema, i hi oposaven tota la resistència de què eren capaços, inclosos uns crits esgarrifosos que s'anaven apagant en una ranera agònica a mesura que la vida se'ls anava extingint. Hi havia un moment en què deixaven anar els esfínters, de manera que, a un extrem i l'altra de la banqueta, quedaven el toll de sang i el munt de fems que havia expulsat la pobra bèstia en el seu comiat d'aquest món. A continuació hi havia moltes hores de feina per escorxar el porc i preparar els embotits i la carn, i la cosa acabava en el gran dinar, a base de frit de matances i un plat que m'encantava i que consistia en la sang del porc cuinada amb ceba. La cua ens la donaven als nens enfilada amb una agulla, perquè poguéssim jugar a penjar-la al cul d'alguna matancera badoca. Tret del porc, en resum, allà tothom s'ho passava d'allò més bé.

Però, ai las, va venir la Unió Europea i es va acabar la diversió. Una directiva de Brussel·les va prohibir la matança del porc, per motius d'higiene i perquè la trobaven una barbaritat pròpia dels homes de les cavernes. I sense ILP, ni procés parlamentari, ni res de res. Prohibit, i prou. Però alerta, perquè no es tractava només de menjar, sinó de cultura i, òbviament, d'art. Que potser es pensen que Miquel Barceló hauria pintat com pinta si no hagués assistit a matances en la seva infància? Que no veuen que el sacrifici del porc constitueix una representació de la dimensió tràgica de l'existència? Que no s'adonen que el matancer, en el moment de clavar el ganivet al coll de l'animal, assumeix la identitat deïficada de les forces primigènies que destrueixen el món per refundar-lo? Sí que se n'adonen, però ho prohibeixen per fotre'ns. Perquè odien la llibertat. Nazis!