Les campanes acotxen de nit
Cada ciutat, poble, barri... té el seu propi paisatge sonor i les campanes formen part de molts
A casa, a la nit, quan tot està quiet, es poden arribar a sentir les campanes de Sant Esteve i també les del convent dels Carmelites, tots dos temples d’Olot, situats a l’altra banda de la ciutat. Segurament, deu dependre de la direcció del vent. També, si depèn del vent és per la mateixa raó, es poden sentir els esquellots de les vaques que pasturen a la falda de la muntanya de Batet de la Serra. Potser perquè tinc gens de l’avi Joan, un pagès adobat al mas Figueres de Monells, o ves a saber per quins set sous, es tracta de sons que em reconforten, que em fan sentir a casa, com el so del gripau que, cada any, anuncia –també a la nit–, que ja han arribat els mesos d’estiu i com els galls de dos masos propers que –a punt de clar– es desperten mútuament. No visc a pagès, sinó en un barri de la ciutat, i sí, excepte molt de tant en tant, dormo perfectament. Demano disculpes per aquesta digressió personal, que ve a tomb de la recent polèmica del toc de les hores a Santa Maria dels Turers de Banyoles, que s’ha aturat a les nits per no molestar els clients d’uns apartaments turístics propers, tot i que em consta que les queixes han estat escasses i, per contra, hi ha hagut clients estrangers que s’han mostrat gratament sorpresos de sentir campanes.
Cada ciutat, poble, barri... té el seu propi paisatge sonor i les campanes formen part de molts d’aquests. Probablement trobaríem ridícul que algú demanés tancar de nit el carrer Aragó de Barcelona, perquè hi ha veïns que no poden dormir pel soroll generat pels vehicles que hi circulen; evitar la recollida de deixalles en horari nocturn; tancar tots els caixers instal·lats a sota de pisos i que, creguin, són una important font de soroll o, per estirar el raonament fins a la paròdia, exigir als veïns del pis de dalt que, a partir de les deu de la nit, no es moguin del sofà o del llit, ni tirin la cadena després d’anar al lavabo. El so de les campanes és un element destacat del paisatge sonor de casa nostra. Ho és des del segle X en què, fins i tot, eren l’instrument per mesurar que s’utilitzava per delimitar parròquies i que va ser decisiu per a la nova delimitació territorial altmedieval. Ho diu la historiadora, música i màster en cultura medieval Laura Castellet. Si no se’ns acudiria destruir un element del patrimoni material de les nostres terres com la Sagrada Família de Barcelona, per què hauríem de fer-ho amb un d’immaterial?
