Opinió

De set en set

Xarlatans

Segur que algun cop o sovint s’han topat amb algú que gosa donar-los consells sobre qualsevol cosa sense que tinguin cap base real i objectiva que els faci sabedors d’allò de que parlen: que s’atreveixen a aconsellar-los sobre les accions que han de comprar a la borsa sense tenir cap coneixement borsari; que els donen lliçons sobre com s’ha d’encara la crisi sanitària sense tenir cap ni una habilitat en el camp ni de la salut ni de la gestió; que parlen de tot i més a qualsevol tertúlia de televisió o de ràdio sense que tinguin la més mínima idea real del tema que toquen, o que fan ministres de, posem pel cas, esports, a qui pugui pensar que les pilotes son quadrades. Les professores col·laboradores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Marta Calderero i Mireia Cabero, parlaven fa uns dies de qui pateix de l’anomenat efecte Dunning-Kruger, que és quan et penses que ets bo en alguna cosa però no ho ets de cap manera. “De vegades som feliçment inconscients de la nostra incompetència, la qual cosa és una manera bonica de dir que vivim feliços sense saber la veritat”, afirmen. Els psicòlegs David Dunning i Justin Kruger van trobar en la seva recerca que hi ha persones que tenen una opinió desmesuradament favorable sobre les seves habilitats intel·lectuals i socials. I hi podríem afegir que els xarlatans i bocamolls sempre acaben tenint més punts per fer-se líders encara que realment no tinguin cap mèrit. Protegim-nos també d’aquest virus, que no és ni de bon tros tan bèstia com el de la Covid, però que ens posaria a tots al nostre lloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.