Opinió

El voraviu

Que risquin o rasquin

Malgrat les urnes, busquen el tripartit d’esquerres o la repetició electoral

S’embala el sermó que defensa que s’ha de trencar la política de blocs. Torna a ser gat per llebre. Mono per cabrit. La política sempre és, i sempre ha estat, un joc de blocs (dos o més), però sempre blocs. El que volen són uns altres blocs. Esquerra i dreta. Els uns (unionistes monàrquics i unionistes monàrquics emmascarats) no saben com aturar l’independentisme i el republicanisme. Van de la maneta dels altres (independentistes i republicans en procés de reciclatge o a la recerca de no se sap quines condicions objectives) i amaguen que els blocs no es trencaran i que se substituiran per d’altres conformats des d’altres perspectives. Dretes i esquerres en lloc d’independentistes i unionistes, o republicans i monàrquics. Tots els blocs poden tenir matisos. Només es pretén treure l’eix nacional de la taula del debat. Per què? Per una senzilla raó. Són unionistes i l’estan perdent. No és el 51% i que amb el vot exterior s’acosta al 52%. És que hi han passat des del 10%-15% en 10 anys. I és que encara perden per més golejada el del republicanisme. Van amagar-lo traient la pregunta de l’enquesta del CIS, però no cola. Malgrat la contundència de les urnes del 14-F, l’unionisme i l’unionisme emmascarat volen el tripartit d’esquerres o la repetició electoral. I potser algun independentisme, també? Probablement. Però, resultats en mà, tant li fa que risquin com que rasquin. O per ells anirà el pollastre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.