Mas salpa d’Ítaca

L’expresident Artur Mas ha defensat en un acte del PDeCAT (la força serena i centrada de l’independentisme) “que cal explicar la veritat d’allà on som”. Pel que ha transcendit a les cròniques, no ha concretat si troba que hi ha qui explica mentides. Ni tampoc si és que ens hem perdut res pel camí i som en lloc diferent d’on ens pensem que som, i que en canvi ell el té clar. En llenguatge de l’àvia Neus, jo veig que som a can Pixapedret, que és una versió gironina de la cabina dels germans Marx, però hi ha indicis suggeridors en la frase completa, que reproduïa la nota de premsa, que són per tenir en compte. Deia Mas que “per aconseguir la independència hem de fugir de la utopia, però també de la resignació”. Vet aquí. Tanta metàfora marinera per fugir de la utopia a la primera quan no tenim constància que hàgim trobat, en cap moment, cap Ítaca. Però ell ja en salpa. Ni utopia ni resignació, diu, i es fa en mar sense dir-nos a quin port anar. Chacón l’espera al moll i Pascal a l’escullera. Mentrestant Puigdemont a Waterloo rumia que rumiaràs si fa un aterratge sobre Laura Borràs i mil votacions de primàries. I Junqueras que enfila la via àmplia: “Seria una ingenuïtat creure que el diàleg polític amb l’Estat donarà fruits tangibles de manera immediata, però creure que en podem prescindir seria una irresponsabilitat caríssima.” Tan campions com la CUP i la Sabater, que “s’avalen” però no han acabat.