Et faig un frotis?

Mai m’he tingut per un cagadubtes però la pandèmia m’hi torna. No hi ha temps per a res. Surten tantes propostes que afecten la vida quotidiana i el personal pren partit tan de pressa i fa opció per plantejaments tan distanciats, que no dono l’abast. La consellera Vergés diu que no aixequen el toc de queda i que per Nadal millor que pensem a berenar o a fer un cafè amb pastes que no pas a dinar. No ho sé, no ho sé... De la nit de Cap d’Any no en diuen res. Un réveillon digital mundial que aconseguís el gran col·lapse que no va aconseguir l’efecte 2000? No ho sé, no ho sé... La consellera de Cultura hi va amb delit. “Cavalcades de Reis estàtiques”, diu que farem el 5 de gener. I els dies abans, patges i campaments reials. Rebran amb cita prèvia. No ho sé, no ho sé... I per mirar que escoles i instituts acabin trimestre amb el famós “ensenyament presencial” a què s’han compromès, arriba una altra gran aportació de l’I+D del segle XXI. Ventilaran les aules. Portes i finestres obertes deu centímetres un quart d’hora cada hora. Calipàndria general? Per alleugerir els sanitaris, que tenen la segona onada al coll, els de l’ESO i batxillerat es faran “autopresa” de mostres per les PCR. Ja tenen edat per saber fer un “frotis nasal” als seus companys. No ho sé, no ho sé... M’escagarrino de pensar en segons quin company de classe m’hagués tocat que em fes un frotis. Però al·lucino com un boig de pensar que m’hagués tocat fer-lo a segons qui.