Opinió

El voraviu

Estimo Kelly McGillis

I em fa venir urticària escoltar el propietari de Netflix, Reed Hastings

M’apassiona el cinema perquè m’enamoro (i no puc, ni vull, fer res per evitar-ho) d’homes i dones amb qui mai creuaré dues paraules, les infidelitats i traïcions que ens tinguem no generaran dolor, els retrobaments sempre deixaran bon gust de boca i en pots mantenir diversos alhora sense acabar boig com el del bolero. L’any 1985 vaig deixar Jessica Lange –hi estava des del 1981 quan va ser Cora Papadakis a El carter sempre truca dues vegades– per Rachel Lapp, la mestressa de casa amish de L’únic testimoni. Li vaig ser fidel com a l’instructora de vol Charlie Blackwood de Top Gun (1986) i l’advocada Kathryn Murphy d’Acusats (1988). Es va trencar el 1990. Julia Roberts va ser Vivian a Pretty woman. Mai m’he pogut treure del cap quan Richard Gere diu al dependent: “A ella. Li faci més la pilota a ella.” Aquesta setmana Kelly McGillis ha reaparegut a les nostres vides. Li han preguntat si li havia molestat que no comptessin amb ella per a la nova versió de Top Gun i se n’ha fotut. Ni li ha molestat ni li ha estranyat. Se sap “grassa i vella, com toca a la meva edat”, i això no ven. Kelly McGillis és feliç com és, sense impostar, i he tornat a estimar-la. És a l’altre extrem de Reed Hastings, fundador i propietari de Netflix, que promociona el seu llibre Aquí no hi ha regles. Té 300 milions de clients i espera tenir-ne 500 milions aviat: “Som un equip competitiu, no una família.” Qualitat a qualsevol preu. Fa venir urticària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia