Opinió

Tribuna

Setmana Santa intensa

I tant que la viurem. Tal com ens ho ha fet veure mossèn Miquel Àngel Ferrer en un escrit que s’ha fet viral en el món proper als temes religiosos. Trobarem molts moments similars, salvant les distàncies, als que els textos bíblics ens recorden cada any en les celebracions litúrgiques. Seran uns dies en què no tindrem l’ajut dels actes rituals en els quals intentem trobar moments de reflexió, de pregària, de dol i de festa. Si sabem fer un esforç per anar al nucli que representa la Setmana Santa i la Pasqua, els trobarem en les vivències que la pandèmia ens ha posat tant si vols com si no.

La realitat actual ens ho mostra. Com bé diu el mossèn: “Que no heu vist el viacrucis dels sanitaris, desbordats de forces i amb l’angoixa de no donar l’abast? Científics i metges que suen sang i aigua, com un Getsemaní.” També ens parla de la gent voluntària, que són els cirineus actuals, com es viu la Passió als geriàtrics, o la corona d’espines que punxa els infants reclosos en espais que se’ls fan petits, tot el món de la docència, que se senten injustament condemnats, l’assot que senten els botiguers i els treballadors que veuen perillar els seus sous, i no parlem de totes les famílies aïllades que veuen esquinçades les vestidures pel flagell de la por que provoca la incertesa del futur més immediat. Diu també que “no s’assembla a l’agonia de Jesús la manca de respiradors que hi ha a les UCI del país?” Acaba la seva carta dient: “Que no diguin que no hi haurà Setmana Santa, que no ho diguin, perquè segurament mai el drama de la Passió no havia estat tan real i autèntic.”

Hem de ser capaços de trobar moments de silenci interior. Ens podem ajudar de textos i reflexions manllevades, per viure una Setmana Santa diferent, però no menys santa i sí més evangèlica que mai. L’esforç està en saber interioritzar les lectures i fer-ho sense més ajuda que la que ens proposa l’evangeli, despullats, sense ritus i en la solitud dels confinats. Una prova a la nostra espiritualitat. Un repte de treball per saber actuar. “En veritat us ho dic; tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.” D’aquesta manera unim pregària i acció.

Estem veient com bona part de la societat actua evangèlicament perquè els surt de dins. Molts, per no dir la majoria, desconeixen els Evangelis, però són autèntics samaritans. Ells, personal sanitari, treballadors dels supermercats, de la neteja, del transport, de tots els que no defugen les obligacions i ens ajuden a passar aquest mal tràngol de l’epidèmia. Tots ens fan viure l’evangeli i la seva tasca ens acosta a l’ésser humà que som els uns i els altres. No oblidem que desprès ve la Pasqua! Serà quan vencerem el virus i sortirem, llavors més que mai, a agrair tanta feina ben feta, tanta bondat i entrega, perquè del dolor i la por n’ha de sortir un millor agermanament entre tots plegat, sense excepcions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia