Full de ruta
Junqueras i l’esperit del 3-O
L’esperit del 3-O, el del discurs del rei demanant a tots els poders de l’Estat que castiguessin els catalans per l’1-O, es manté ben viu
El sistema judicial espanyol ha rebut aquesta setmana una europlantofada d’aquelles que fan història. Més que la que ja va rebre quan el Tribunal Superior Regional de Slesvig-Holstein, a Alemanya, va dir que, en els fets d’octubre a l’Estat espanyol, de rebel·lió, res de res. Aquesta setmana, la cosa ha estat molt més contundent, ja que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó a la demanda plantejada per l’exvicepresident del govern de l’1-O, Oriol Junqueras, i, en crear jurisprudència per a tots els eurodiputats, ha beneficiat el president i el conseller de Salut d’aquell executiu, Carles Puigdemont i Toni Comín. La sentència ja ha estat a bastament explicada i, per tant, només m’hi entretindré per dir que assegura que la decisió del procés és nul·la (no així el judici) i que Junqueras havia d’haver estat alliberat des del dia 13 de juny. Vaja, que el Tribunal Suprem es va saltar l’article 23 de la mateixa Constitució Espanyola.
I ara què? La decisió del Parlament Europeu de donar credencials, per ara provisionals, a Puigdemont i Comín ja marca la línia que s’hauria de seguir en un sistema judicial normal. Vaja, alliberar Junqueras, que fos eurodiputat i posar en marxa el sistema que ja hi ha, el suplicatori, per reclamar-lo, que perdés la condició d’eurodiputat i tornés a ser empresonat. Bé, tot això, si l’Estat espanyol se’n sortís en la seva demanada. La fiscalia, a qui el Suprem havia donat cinc dies per manifestar-se, ho va fer en tres hores: Junqueras està condemnat i aquí Europa ens importa un rave. Més o menys com quan van menystenir el tribunal alemany. I l’advocacia de l’Estat, que depèn directament del PSOE de Pedro Sánchez, farà un paperot semblant. Però, en tot cas, el que val és quina decisió prendrà el Tribunal Suprem. I d’això, malauradament, no en tinc cap dubte. L’esperit del 3-O, el del discurs del rei demanant a tots els poders de l’Estat que castiguessin els catalans per l’1-O, sobretot si els polítics fallaven, és manté ben actiu. I es tornarà a imposar.
