Jornada de reflexions

Confuci explica que la reflexió és el mètode més noble per adquirir la saviesa. Els altres dos camins que proposa el mestre Kong són la imitació, definida com el camí més fàcil, i en tercer lloc, l’experiència, que el pensador xinès qualifica com el sistema més amarg d’aprenentatge. En termes electorals els catalans hem tingut darrerament manta oportunitats per reflexionar. I també hem adquirit la saviesa que dona l’experiència. I déu-n’hi-do si ha estat amarga: presos polítics i exiliats a dojo, i brutalitat policial indiscriminada. Avui tornem a reflexionar davant la repetició electoral de demà amb diverses coses en joc. Si la victòria a Catalunya serà independentista amb la repetició d’ERC com a primera força o serà unionista amb una crescuda del PSC de Pedro Sánchez. O si el conjunt de l’independentisme (ERC, JxCat i aquest cop la CUP) superarà la meitat de la representació. A l’Estat sabrem si el PSOE revalida la victòria i si es confirma l’aproximació de Sánchez a la dreta. O si les dretes assoleixen un govern devastador per a Catalunya. I quin és el grau de desfeta de Cs o la mesura de l’amenaçadora crescuda de la ultradreta feixista de Vox. Tot plegat obliga a parar-se a pensar. Avui se’ns proposa una reflexió col·lectiva. Des de Tsunami Democràtic s’ha fet una crida a l’organització d’activitats a totes les places del país. Cultura, creació, debat, generació de consciència, reflexió. Es curiós que Sánchez s’hi hagi mostrat contrari. Perquè hauria de recordar l’impuls que el PSOE va donar a les concentracions del 2004 en jornada de reflexió davant les seus del PP –fet democràticament més repudiable que fer concerts i debats a les places– després dels atemptats de l’11-M amb el famós “Pásalo”. Rubalcaba, si fos viu, li ho podria explicar de primera mà. I altres precedents com la jornada de reflexió de les municipals del 2011 amb totes les places plenes d’activistes del 15-M, malgrat haver estat prohibides les concentracions. Així doncs, avui toca reflexionar més que mai. Sense por. Sobre quin missatge volem enviar els catalans a la resta de l’Estat i al món: independentisme o unionisme. Resistència o resignació. Diàleg o repressió. Monarquia o República. Justícia o desigualtat. Per reflexionar-hi i ser savis.