Opinió

De reüll

Xantatge empresarial

La “fugida” va ser forçada i engreixada des del moviment unionista

Dos anys després de l’1-O, no només es demostra que no hi ha fuga d’empreses (perquè se’n creen més que les que marxen) sinó que les grans corporacions que van moure les seus socials per interessos polítics poc hi fan a fora, perquè mantenen els centres productius al territori. S’havia avisat que era una operació més estètica que no pas efectiva, la de canvi de domicili fiscal; que les xifres que aportaven des de Madrid els registradors no s’ajustaven a la realitat; i el cert és que a unes empreses els costarà més que a altres revertir-la. El procés d’independència del poble català de ben segur que comportarà canvis i sortides, noves entrades i nous compromisos. Però la “fugida” de fa dos anys va ser forçada i engreixada des del moviment unionista. És la mena de xantatge del nen que s’endú les joguines perquè el joc que toca no és del seu gust. I xoca, la contradicció, quan justament s’acusa de boicot entitats que comparteixen informació sobre empreses compromeses i lligades al territori. És boicot fer xarxa però és llibertat d’empresa abandonar el territori?

Empreses i patronals, entitats i partits: deixeu-vos estar de fugues maquillades i alarmeu-vos per les que marxen de debò o per les que volen retallar condicions laborals: TE Connectivity, Prysmian, Agrolimen, Nissan, Microson (antiga Gaes), Mon-Pa o Venca amenacen amb deixar sense feina els treballadors. I això sí que fa por.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.