A la tres
Una oportunitat
“Seran capaços els partits catalans de bastir una resposta conjunta pel 10-N, tocats de ple per la sentència?
La qüestió catalana ha posat de nou l’Estat espanyol en crisi. Deixem-ho ben clar, hi ha noves eleccions perquè el PSOE no ha volgut que la investidura de Pedro Sánchez tingués alguna cosa a agrair als independentistes. Per això no s’ha acceptat l’oferta gairebé sense condicions d’ERC. Els socialistes tampoc han volgut que el nou govern fos condicionat per Unides Podem (UP). Ni el fet que Pablo Iglesias s’hagi agenollat quaranta vegades davant del PSOE no ha estat suficient per treure de dubtes Sánchez sobre un possible suport d’UP a les demandes catalanes.
El PSOE no pot permetre’s –o això pensen en la seva ment d’“unitat de la pàtria pel damunt de tot”–, ni que fos una petita solidaritat d’UP després d’una més que previsible dura sentència del Suprem pel judici de l’1-O o que els d’Iglesias intentessin fer un mínim camí per un possible referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
D’altra banda, amb l’aigua que baixa, amb una possible nova crisi econòmica a l’horitzó i una inestable situació internacional (del Brexit a la Xina, passant per Teheran), els poders fàctics –que hi són i que manen– han empès per impedir un govern d’esquerres que disparés la despesa i fes créixer, encara més, el ja gairebé infinit deute espanyol, de més d’un bilió d’euros.
Així les coses, què faran els partits catalans en unes eleccions que tindran lloc un mes després que es conegui la sentència de l’1-O? El sentit comú ens diria que afrontar-les amb unitat i fermesa, la mateixa que, se suposa, hi haurà contra la sentència del Suprem. Seguint aquesta lògica, caldria bastir una candidatura unitària i transversal, que recollís la indignació del carrer i constatés la incapacitat de l’Estat per afrontar la qüestió catalana. La suma de vots podria portar més diputats independentistes que mai a Madrid que, aquest cop sí, no com fins ara, tinguessin la clau per posar l’Estat en un atzucac.
Seran capaços els partits catalans de seguir aquest camí, malgrat les dificultats, les reticències, les aspiracions particulars i els malentesos? S’admeten apostes. Però un servidor, si fos de vostès, no s’hi jugaria gaires diners.
