Milionària

En el moment en què escric aquest article, he vist que el vídeo oficial de Fucking Money Man, conformat pel díptic Milionària i Dios nos libre del dinero, ha tingut al YouTube 10.811.986 visualitzacions; una xifra que, evidentment, haurà augmentat quan estiguin llegint el text. No hi tinc res a dir, sobre l’ús i el registre de la llengua (sigui la catalana o qualsevol altra) que fa Rosalia: a una llengua no la deuen matar els “barbarismes”; en tot cas, a part d’altres circumstàncies, pot anar morint amb el seu empobriment, un fet que, tanmateix, fins i tot afecta aquelles més majoritàries, esteses i dominants. Tampoc tinc intenció de fer cap mena de valoració sobre l’estil de Rosalia i els seus atributs com a cantant: la meva opinió no té importància ni per mi mateixa. Allò que m’impressiona és aquesta milionària quantitat de visualitzacions, sense que tampoc entri a considerar la significació que pot representar per al català, en la mesura que, com es diu, Rosalia la converteixi en una llengua mundialment coneguda.

M’impressiona la quantitat en ella mateixa com una dada que certifica que potser mai no s’havia arribat tan lluny pel que fa a la propagació d’uns determinats continguts relatius a les produccions o als espectacles de masses. Per la seva mateixa naturalesa massiva, vinculada a la seva circulació mercantil, havíem observat com una cançó (o una pel·lícula i fins i tot, ocasionalment, un llibre) era susceptible d’una difusió i un consum fenomènics. Però, amb els usos d’internet, la immediatesa i la simultaneïtat del consum ha adquirit unes dimensions superiors. Tant és així que, mentre per una banda perseveren les desigualtats socials i econòmiques i per l’altra s’apel·la a la diversitat cultural i identitària en diversos sentits, no sé si es pot arribar a una més gran homogeneïtat. Tanmateix, suposo que no es creu que aquest fenomen és alguna cosa espontània. Aquesta evidència tampoc té a veure amb el talent de la cantant: hi ha qui deu haver fet una inversió milionària perquè tal cosa es produeixi. I tal cosa no la conjura la suposada ironia amb la qual canta sobre la possibilitat de fer-se milionària en un concurs televisiu: de veritat això que Déu ens deslliuri dels diners.