Opinió

Full de ruta

Rebel·lió de pa sucat amb oli

Imaginin un país que munta una rebel·lió, un alçament violent organitzat, i on el cap militar no usa les armes i vol detenir el cap polític per muntar-la. Quines coses!

Facin un exercici d’imaginació. Imaginin un país que se sent oprimit per un altre, que considera que, després d’anys d’un cert bon rotllo, o d’un cert acord entre les classes benestants, creu que l’opressor ha canviat les condicions de joc i el vol esprémer encara més. I aquest país, l’oprimit, comença a organitzar una rebel·lió. Com totes les rebel·lions, alçaments públics, violents i organitzats, necessita caps militars i polítics. I de tropa. Però resulta que el cap polític de la rebel·lió, molts cops contra l’opinió d’alguns dels seus, cerca l’acord fins al final i busca, fins i tot, mediadors internacionals. I resulta que el cap militar de la rebel·lió, el que té les armes, no només no les fa servir (bé, només contra un escamot gihadista i encara gràcies perquè l’Estat opressor no les hi volia deixar fer servir), sinó que planifica la detenció del cap polític si infringeix la llei. I resulta, també, que aquest cap militar té un segon, segon que ocuparà el seu lloc premiat per l’Estat opressor quan, aplacada la presumpta rebel·lió, prengui el control. Ah, i li donarà el control, tot i que en tot moment es va mostrar fidel al cap militar de la rebel·lió. I resulta, a més, que la tropa decideix no fer ni un sol acte de violència, decideix que la seva forma de demanar l’alliberament de l’Estat opressor serà a través de la desobediència pacífica. I això tot i que grupuscles ultranacionalistes de l’Estat opressor els agredeixen en diverses ocasions. I resulta, a més, que els revolucionaris –els de veritat, els que es volen rebel·lar i no pas els que se n’omplen la boca però que quan veuen que pot haver-hi una revolució fugen cames ajudeu-me– no tenen accés als fons perquè l’Estat opressor en controla fins al darrer euro. I, a més, durant el període que dura la rebel·lió, l’Estat opressor assegura que té la situació controlada i que no hi passa res que ells no puguin solucionar. No li cal ni declarar l’estat de setge. Sort que tot és imaginari perquè, si no, pensaria: quina rebel·lió de pa sucat amb oli!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia