Caure

Tants pronoms febles com cauen en el català que parla avui tanta gent i, en canvi, cada cop n’hi ha més que a tot el que els cau diuen que se’ls cau i es queden tan amples. Fa uns anys vam començar a sentir els primers que afegien aquest pronom fort al verb caure, avui ja fa temps que ho va escrivint molta gent: advocats, polítics, periodistes, escriptors i, per descomptat, els primers professors de català de les noves fornades. A la tele, si és que hi ha un miracle i sentim que un fatxa parla en català, segur que li sentirem a dir que als presos polítics se’ls caurà el pèl. Bé, polítics ell no ho dirà. Però té gràcia perquè als fatxes, quan parlen en català, se’ls veu tan poc naturals com la Letícia amb la reina sogra i perquè, de presos, n’hi ha un parell que el pèl els va caure fa tant de temps que el que seria un miracle és que els en caigués més encara.

Els que fa uns dies també ens han volgut fer creure que es queien de l’escambell són el president provisional, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta provisional, Carmen Calvo. A la Calvo això de negociar amb els independentistes catalans no li ha provat. I a en Sánchez se li ha caigut tot, que diríem. Resistir, l’únic objectiu del president provisional. I ara comencem les dues comèdies de la postentrada de l’any. Riiiing! L’última, és la de les eleccions. Tornarem a sentir-ho a dir tot. Promeses que no es concreten. De l’altra, de la comèdia anunciada fa més temps, han passat d’anar ajornant-la tant com podien a voler que passi de pressa. Volen que sigui un vist i no vist, decideixen sentències i tempos. Zas. Cop de maça. O hauria d’haver escrit cop de balança a les urnes? Perquè la injustícia ho és tot. Quan veurem els actors del Suprem amb perruca?