Opinió

Full de ruta

Ariadna és Jane

Només per veure com Ariadna Gil és Jane ja paga la pena anar al Lliure

Fa unes setmanes, a L’Orangerie de París on sempre pots redescobrir amb plaer els últims nenúfars de Monet en les parets d’una de les seves sales, vaig visitar l’exposició Els contes cruels de Paula Rego. La pintora portuguesa, de fet, exposa la crueltat dels contes infantils i, a la vegada, li dona la volta mostrant nenes amb actitud dominant amb gossos que representen els llops. El seu imaginari, en tot cas, resulta molt inquietant. Rego, instal·lada a Londres des de fa anys, també reinterpreta clàssics de la literatura, com ara Jane Eyre per presentar-hi Rochester com un personatge que vol dominar la institutriu de la qual se suposa que està enamorat i que té tancada d’amagat l’esposa a l’àtic de la casa castigant-la per uns comportaments poc adequats a una dona “socialment respectable”: és una boja o la du a la bogeria? Potser pel tarannà d’Abel Folk, Rochester ni tan sols apareix com un esquerp en la versió teatral de la novel·la de Charlotte Brontë que, dirigida per Carme Portaceli, actualment es reposa fins a l’1 de febrer al Lliure de Gràcia. Tanmateix, l’adaptació d’Anna Maria Ricart, en complicitat amb la directora, no deixa de projectar una certa ombra damunt del personatge de Rochester i, encara que d’una manera una mica histriònica, li concedeix la paraula a la “boja” perquè expliqui com Rochester va exercir-hi un colonialisme masclista començant per canviar el seu nom (d’Antoniette a Bertha) i enduent-se-la de Jamaica cap a les seves terres angleses. El protagonisme, però, evidentment recau en Jane Eyre per remarcar-hi precisament el traç amb què Charlotte Brontë va dibuixar-la com una dona insubmisa a les restriccions imposades com a tal i amb un desig de llibertat i de coneixement que fa que, amb tot i contra tot, vagi construint la seva identitat amb fermesa. Per encarnar-la, hi ha una Ariadna Gil immensa que sembla haver trobat en el personatge de Jane Eyre l’oportunitat d’exhibir plenament els seus recursos interpretatius en la seva maduresa com a actriu. Només per veure com Ariadna és Jane ja paga la pena anar al Lliure de Gràcia, aquest teatre al qual sempre torno amb l’emoció de poder-hi convocar tants bons records.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia