Opinió

LA GALERIA

Anomalia democràtica

Ho és l’Estat espanyol perquè en l’anomenada transició de 1976-1978 no es van fer els deures

Realment l’Estat espanyol –malgrat formar part de la UE des del 1986–, és una democràcia amb els estàndards europeus? Aquesta és una pregunta retòrica i reiterativa que tots ens fem des de ja fa un cert temps. Que la justícia no és independent; que si certes institucions tenen impunitat absoluta per fer el que volen; que si l’administració és un desastre; que tenim un Senat que no és el que hauria de ser, l’autèntica cambra multinacional i plurilingüística de representació territorial, però que s’ha convertit en la cambra d’irradiació del centralisme reaccionari per imposar polítiques antisocials i aplicar un 155 neofranquista... Doncs bé, tot això es reforça amb la darrera crisi diplomàtica entre l’Estat espanyol i Flandes, i amb el dogmatisme ideològic del CGPJ, de vetar, per un llaç groc, un càrrec del govern català i castigar-lo a no poder declarar ni per videoconferència. De fet, tal com diu l’eurodiputat de Podem Miguel Urban, l’Estat espanyol segueix sent una gran anomalia democràtica a Europa per no haver jutjat els “torturadors del franquisme”. L’Estat espanyol és una anomalia democràtica perquè en l’anomenada transició de 1976-1978 no es van fer els deures; i ara, el 2018, es produeix una crisi diplomàtica que, de fet, és una crisi democràtica profunda. No hi ha dubte que també una UE feble i “poc política” té a veure amb aquesta anomalia democràtica espanyola; en aquest sentit, caldria recordar que quan l’Estat espanyol va entrar a la UE va haver de passar un dur període transitori econòmic de set anys fins a l’Acta Única Europea de l’1 de gener de 1993; en aquell moment, també, s’hauria d’haver exigit, des de Brussel·les, un període transitori polític que hauria d’haver implicat una veritable federalització de l’Estat espanyol i una autèntica implementació de la ruptura democràtica que no es va poder portar a terme, de cap de les maneres, una dècada abans en la “modèlica” transició. Ara ens trobem totalment empantanegats, amb una crisi estructural –econòmica, política i social– molt greu. I el pitjor de tot és que la política de debò la marquen uns poders ocults, gens representatius, molt reaccionaris, rabiüdament ultrajacobins i molt autoritaris. Tornant a la crisi diplomàtica, que l’ultrajacobinisme borrellià ha provocat i accentuat, tangencialment podria tenir quelcom de positiu en el sentit que cada vegada més ciutadans i més pobles d’Europa es van adonant que l’Estat espanyol és una democràcia de molt baixa qualitat i un “problema greu” per al conjunt d’Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia