De reüll
La lluita dels taxistes
Hem vist com han atacat cotxes i han trencat la càmera a un fotògraf
Senyors taxistes:
M’ha semblat fantàstica la seva mobilització. Trobo que ha estat un exemple magistral de com haurien de ser les lluites laborals. Un col·lectiu que va a l’una, amb una unitat aparentment sense fissures, que defensa els seus interessos davant del que consideren un atac al seu futur, al seu sou, a la seva estabilitat professional. Han invertit més en una llicència que en un pis, i aquesta feixuga hipoteca necessita moltes hores de feina per poder ser pagada. Entenc que una lluita d’aquestes característiques té per força un impacte en la mobilitat perquè vostès són taxistes, no pas operaris d’una cadena de muntatge. Entenc que col·lapsin els accessos a infraestructures molt usades aquests dies com a mesura de pressió per obligar Foment a moure fitxa. És una força que tenen i seria absurd des de la perspectiva de lluita no aprofitar-la. Però no entenc que la seva lluita hagi de tenir un impacte en la seguretat i la integritat de les persones. Diran que són anecdòtiques, potser, i protagonitzades per una minoria. Però aquests dies hem vist com han atacat cotxes d’Uber i Cabify, fins i tot amb passatgers a l’interior. Hem vist com han insultat periodistes i com han agredit i trencat la càmera a un fotògraf. Senyors taxistes (de moment no em consta que les senyores taxistes hagin agredit ningú), no cal que es posin violents per defensar la seva lluita. No els ajuda gens.
