Aquesta setmana l’Ajuntament de Bescanó s’oferia a pagar la retirada de les plaques franquistes que encara hi ha a moltes cases, i la consellera de Justícia anunciava que tirarà endavant una nova llei per eliminar els símbols franquistes dels espais públics. El que ens hauria de sorprendre a tots és que a hores d’ara, quan ja han passat més de quaranta anys de la mort de Franco, encara quedin símbols franquistes. El que ens hauria de sorprendre és que tot i que ja hi havia normativa sobre aquest tema, no s’hagi aplicat. El que ens hauria de sorprendre és que calgui fer més lleis per obligar a retirar aquests símbols. I el que ens hauria de sorprendre és que encara hi hagi ajuntaments que permetin que carrers dels seus municipis portin el nom de franquistes. Però vist el que està passant a casa nostra i a la casa del costat, res ja no ens hauria de sorprendre. Si visquéssim en un país normal, haurien estat els mateixos propietaris de les cases amb plaques franquistes els qui fa temps ja les haurien retirat. Si visquéssim en un país normal, cap ajuntament hauria necessitat oferir-se a pagar la retirada d’aquestes plaques franquistes de les cases, com ha fet el de Bescanó. Si visquéssim en un país normal, ja no estaríem parlant d’això. Però la realitat és que no vivim en un país normal. Des de fa anys ens hem acostumat a conviure amb un simbolisme que en altres països del nostre entorn seria totalment il·legal. Ens en hi hem acostumat i, el que encara és pitjor, ho hem permès. Perquè, no ens enganyem, el que hi ha és permissivitat. Si no, no s’entén que tot i tanta normativa sobre la memòria històrica encara estiguem parlant de com retirar la simbologia franquista. Aquests dies que des d’Alemanya ens estan donant alguna lliçó, és escaient recordar que a Berlín van tapar i no van voler identificar amb cap símbol el lloc on hi havia el búnquer on Hitler va passar els seus últims dies i on va morir. Allà van tenir clar que aquell lloc no es podia convertir en un lloc de culte, de pelegrinatge per als neonazis. A l’Estat espanyol no només no s’ha amagat la tomba d’un dictador, sinó que es manté en un monument que ens hauria de fer caure la cara de vergonya. Però, com ja s’ha dit, no som en un país normal per més que alguns ens ho vulguin fer creure. No serem en un país normal mentre trobem normal conviure amb aquesta simbologia.