Tenir més miraments

Dijous passat milers de jubilats van sortir al carrer per exigir pensions dignes. A Madrid, els manifestants van trencar el cordó policial que encerclava els voltants del Congrés i, de manera gairebé inèdita, van aconseguir plantar-se davant la porta de la cambra baixa. S’ha de tenir en compte que la llei mordassa preveu sancions força elevades per protestar contra aquesta institució. Això sí, la concentració ha d’incloure una pertorbació greu de la seguretat. I no semblava que els que protestaven aquell dia anessin disposats a organitzat cap mena d’algarada. Ho van fer pacíficament. Tot i així, la policia estava obligada a evitar que s’apropessin al recinte, però en vista de l’allau humana i, sobretot, tenint en compte l’elevada mitjana d’edat dels manifestants, els agents van optar per deixar-los fer mentre es limitaven a protegir els accessos al Congrés, no fos cas que també se’ls colessin dins. “S’ha d’evitar que ningú prengui mal”, admetia un agent tot assenyalant que era força evident que alguns d’ells tenien problemes de mobilitat. La decisió dels superiors policials de no carregar i evitar qualsevol enfrontament amb un grup notablement vulnerable és, sens dubte, la que corresponia prendre. I, de fet, aquesta actitud contrastava amb la nul·la sensibilitat que es va tenir cap a aquest mateix col·lectiu –i cap vers qualsevol altre, cal dir-ho!–, que, també de manera pacífica, l’1-O va decidir acudir als col·legis.