Final de campanya

Avui comença la campanya electoral però ja es podria acabar, perquè ja està tot dit. Aquesta és la campanya més anòmala i extravagant des de la restauració de la democràcia. És dir “restauració de la democràcia” i ja se sent un grinyol de clau rovellada que no entra al pany. Hi ha consellers a la presó i a l’exili i un govern suspès, i el principal problema per a la Junta Electoral Central perquè tots els partits concorrin en igualtat de condicions el 21-D són els llaços grocs a la solapa i la il·luminació de les fonts de Barcelona. Són les eleccions més grotesques perquè arriben després que les forces de l’Estat exercissin la violència contra ciutadania pacífica i indefensa, amb plena impunitat, amb el colofó posterior d’arribar a negar la veracitat de les imatges que va veure mig món. Són unes eleccions convocades per un Estat que juga, com qui té un dau a la mà, amb la possibilitat d’allargassar o retraure la suspensió del govern i la intervenció dels comptes de la Generalitat.

Enmig d’aquesta escudella barrejada de pertorbacions, algú pot arribar a imaginar una campanya normal i corrent? Serà una campanya sense programes, sense propostes (i això va per tots, veient la confusió general), per molt que alguns dissimulin, d’altres intentin fer passar bou per bèstia grossa o d’altres vesteixin alguna cosa similar a una proposta. I el pitjor és que tot, més que mai, quedarà abocat a l’èpica, al sentimentalisme, a l’agitació abrandada, sense pensar en el mal que es fa. Com es poden contraposar propostes polítiques si n’hi ha una –l’independentisme– que és criminalitzada i amenaçada? Quin fons de debat és imaginable quan el gas a fons amb l’aplicació del 155 i d’altres mesures de força s’ha convertit en un argument polític? El colofó dels mítings serà l’anunci de més càstigs? Serà una campanya de bons i dolents? (No ens confonguem, en una certa equidistància també hi ha una forma de bonisme calculada). Si alguna cosa hem après d’aquest octubre –venia de lluny però l’octubre n’ha servit una escenificació excelsa– és que les notícies han deixat de ser notícies. I surfegem en un muntatge de falsedats entatxonades en un embut com qui sàdicament vol engreixar un pollastre en només una setmana. L’espiral de falsedats s’assemblarà molt a la dels dies convulsos de finals de setembre i d’octubre, i tornarà a sotmetre la ciutadania a una pressió injusta. I feridora.

Hi ha partits disposats a tot per esgarrapar vots i poder, i als quals no els ha importat gens inventar fractures a demanda. I hi ha un cansament dels aparells de partits obcecats a parir relats allunyats de la realitat. Després del fred d’aquests dies –oh, quina sorpresa!–, l’altre fenomen d’aquest desembre seran totes les misèries que sortiran a la superfície. Sí, com a mínim des d’avui i fins al 21-D.