Amor a Thèkhov

Si no recordo malament, fa uns 25 anys Cristina Cervià va interpretar Duniaixa, la criada espavilada de L’hort dels cirerers, en un muntatge del Talleret de Salt dirigit per Konrad Zschriedrich. No sé si ha representat cap més obra de Thèkhov, però em consta la seva estima profunda pel teatre d’aquest dramaturg humanista en el qual continuem emmirallant-nos. Per això, quan les joves actrius gironines de la nova companyia La Sueca (Clara Garcés, Mireia Vallés i Lavínia Vila) van proposar-li que les dirigís en un espectacle, Cervià va pensar en Txèkhov, en els seus personatges femenins, i així van construir una dramatúrgia amb fragments de les quatre grans obres (La gavina, L’oncle Vania, Les tres germanes i L’hort dels cirerers) A la manera d’un trencaclosques o d’un mosaic, que es reflecteix en la superfície d’un escenari amb els colors de les cúpules de la catedral de Sant Basili, a Moscou, on somien anar les tres germanes txekhovianes. El resultat és Els dies que vindran, que va estrenar-se la setmana passada a l’espai superior de la sala La Planeta dins de la programació de Temporada Alta.

Hi ha una idea argumental estesa com un fil que vol lligar els fragments amb els quals està construïda la peça: unes actrius contemporànies es proposen abordar Txèkhov i, a través d’escenes, es plantegen com representar-lo actualment. En un joc de miralls, aquestes actrius són, de fet, les mateixes intèrprets. He pensat que Garcés, Vallés i Vila deuen tenir una edat semblant a la de Cristina Cervià quan va representar L’hort dels cirerers. Una edat entre l’entusiasme i la incertesa, la qual, com es diu a L’oncle Vània, permet l’esperança. Aquesta és una nova proposta fruit de la col·laboració entre dones pertanyents a diferents generacions del món teatral gironí, que està vivíssim. I, en tot cas, una proposta que neix de l’amor a Thèkhov, al teatre, a la vida.