Oh! Europa

En plena onada repressiva de l’Estat, el moviment sobiranista ha de començar a tocar de peus a terra: Europa, l’entitat suprema en la qual havia dipositat l’esperança per trobar la sortida al conflicte amb Espanya, no farà res que trastoqui els seus interessos, essencialment econòmics. Des de la bancada unionista s’ha retret la ingenuïtat dels independentistes, i s’ha de dir que en el cas de les suposades complicitats de les institucions europees n’hi ha hagut massa. Què es pot esperar d’algú que ha sigut indiferent amb la crisi humanitària dels refugiats? Fa poc ha vençut el termini per acollir els 160.000 migrants amb els quals s’havia compromès Europa: només se n’han reubicat una quarta part. El passotisme d’Espanya encara és més escandalós: ha donat asil a l’11% de refugiats que li pertocaven. He subratllat amb cursiva la paraula reubicar perquè és el vocabulari que fan servir els líders europeus per tractar un material tan vulnerable com són les persones. Per ells són pura mercaderia que es mou d’un lloc a un altre com qui col·loca els productes en els prestatges d’un supermercat sense fer nosa als clients. Si Europa no reacciona quan s’ofeguen milers de persones al Mediterrani, tampoc no reaccionarà per vuit polítics empresonats per les seves idees, com no ha reaccionat per l’empresonament dels Jordis. Per tocar la fibra sensible d’Europa, que la té a la butxaca, caldran estratègies més contundents.