No ha estat la gran notícia de la setmana, sens dubte. Ni tan sols per aquells mitjans que anys enrere semblaven molt interessats a destapar les trames corruptes del PP i que fins i tot presumien de les seves grans exclusives en successives portades que tenien la direcció dels conservadors amb l’ai al cor permanent. Ara, com ja fa anys que ho pensa Mariano Rajoy, també consideren que el cas està amortitzat, que la ciutadania va quedar saturada dels casos que afectaven la formació espanyola. Tant és així que, ara que arriba l’hora de la veritat, la proximitat d’una nova resolució judicial en la qual es podria condemnar el partit, una exministra i el tresorer de Rajoy per lucrar-se, gairebé ningú ja ni tan sols s’indigna. Al cap i a la fi, Podem s’ha quedat sol clamant al cel contra la gran operació de saqueig de cabals públics, mentre la resta de formacions en aquest moment només tenen una prioritat: buscar-se una posició còmoda davant la crisi catalana que no els desgasti davant el seu electorat. I el PSOE té tanta feina a convèncer els seus que s’ha d’estar al costat de Rajoy faci el que faci, que parlar de Gürtel o caixes B o d’una seu remodelada amb diner negre –ara tapada amb una bandera– suposaria recordar-los per què va guanyar Sánchez les primàries. Després d’un any de judici, el cas Gürtel està pràcticament vist per a sentència, però ja fa temps que l’assumpte ha passat a la clandestinitat.