La delació

Diccionari general de la llengua catalana: Delator, “aquell que, especialment per motius baixos o menyspreables, descobreix alguna cosa que es volia amagar”.

A dos quarts de dues de la tarda del dia 4 de febrer del 1939 les forces de la IV Divisió de Navarra entraven a Girona per la part occidental, mentre que per la part oriental ho feien les tropes legionàries. El 8 de març següent tenia lloc el primer afusellament; i en aquell any la xifra fou de 370 executats i continuaria els anys següents fins a un total de 514. La justícia militar, pel sistema sumaríssim d’urgència, es va posar a la feina tan bon punt s’instal·laren a la ciutat. A banda dels executats, a la fi de l’any 1940 hi havia 1.416 persones empresonades. També es compten en 74 els interns que moriren a la presó.

Es pot deduir que les causes instruïdes a persones de les nostres comarques pels tribunals dels nouvinguts –militars i falangistes– havien de comptar necessàriament amb la complicitat de persones residents aquí. Els invasors procedien de molt lluny: havien travessat la península de cap a cap, fins a arribar a Girona. Per tant, eren desconeixedors del que havia passat en aquestes comarques en els darrers anys de la República i durant el temps de la guerra, i per poder purgar conductes culpables segons el seu codi militar, havien de proveir-se de relats obtinguts de persones residents a la ciutat. Es dedueix clarament que varen tenir la col·laboració de gent que duia un fort ressentiment pels anys de guerra, a vegades per venjances personals. Assenyalaren amb el dit noms i circumstàncies que en molts casos no varen ser comprovats pels tribunals, atesa la urgència que exigia el càstig. Aquests que descobriren suposats delinqüents tenien un nom: delators.

Delator, una figura menyspreable a qui en la història de la humanitat no es dediquen gaires pàgines, perquè sempre han estat éssers furtius, foscos, que s’han aprofitat del coneixement d’uns fets per fer-los arribar a altres elements amb prou rellevància i poder per prendre mesures punitives. En aquests dies, enganxats als mitjans de difusió, ens avisen que les forces públiques han entrat en diversos negocis privats, impremtes, magatzems, distribuïdors... i se n’han endut material per al referèndum. Aquests policies no haurien tingut informació si no haguessin comptat amb la col·laboració de persones pròximes a les mateixes empreses. Elles ho han bufat a l’orella dels agents, tal vegada per motius inconfessables. A la barra d’un bar de copes, potser. El delator més famós de la història fou l’apòstol Judes, que per trenta monedes avisà el sanedrí on podrien capturar Jesús. I amb un petó entregà el seu mestre. Tot un exemple.