Editorial

El Dia del Treball, malgrat tot

Novament arribem un altre any a la commemoració del Dia del Treball sense progressos constatables en la millora de les condicions de vida dels assalariats. Però, tot i que fa temps que el Primer de Maig va perdre la força reivindicativa del passat, continua essent una bona cita per fer un recapitulació de les assignatures pendents que afecten la situació laboral de la majoria de la nostra societat. I, en aquest sentit, malgrat els progressos tímids en la lluita contra la precarietat i en l’augment del salari mínim interprofessional, assolits gràcies al concurs dels governs progressistes i dels agents socials, la veritat és que el context econòmic continua essent hostil. L’increment del preu de la cistella de la compra –segons les organitzacions de consumidors, de fins a un 40% en dos anys– juntament amb el desbocament del preu dels habitatges i la incapacitat per frenar el dels lloguers agreugen el dia a dia de la classe treballadora. Sobretot tenint en compte que tot plegat està succeint sense que els salaris pugin al mateix ritme. I si el cost de la vida es dispara d’una manera desorbitada sense que les retribucions econòmiques ho compensin, es trenca el contracte social que és la base del sistema.

Per això continua essent necessària la commemoració del Dia del Treball, tot i que la crisi del model sindical tradicional i el sentiment d’orfandat d’uns treballadors que no veuen satisfetes les seves demandes, hagin desembocat en un campi qui pugui desmotivador. Els sindicats de classe, molt desfigurats en l’escenari actual, han perdut pistonada perquè els últims anys s’ha desinflat el seu principal instrument de pressió, o sigui la mobilització. I un símptoma d’aquesta pèrdua de protagonisme el trobem en l’aparició de noves organitzacions sindicals que, per exemple en l’àmbit rural o l’àmbit sanitari, han sortit a escena per reivindicar-se davant un model que troben massa acomodat. Al capdavall no pot ser que l’enduriment de les condicions de vida recaigui sempre damunt els mateixos i, si els aires de regeneració democràtica que ara es prediquen són de debò, cal que això es converteixi en una prioritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.