Editorial

Amnistia i eleccions

El ple del Congrés dels Diputats espanyol va aprovar ahir la llei d’amnistia i és necessari tornar a remarcar el valor històric i polític de la notícia, perquè fa només un any aquesta llei i tot el que significa eren una quimera a Catalunya i un tabú a l’Estat espanyol. I també cal insistir a posar en relleu el que aquesta llei suposarà per a moltes persones, activistes i diputats, manifestants i membres del govern, alcaldes i funcionaris, càrrecs de l’executiu i empresaris, delegats internacionals, síndics de l’1-O i membres de la mesa del Parlament, persones públiques i gent anònima, que estan o han estat perseguits i amenaçats durant els últims sis anys per processos penals o administratius arran del procés sobiranista. És, per tant, una magnífica notícia per a la justícia, per a la democràcia i per a Catalunya, les seves institucions i la seva política després d’una etapa dura d’hostilitat desfermada per part dels òrgans de l’Estat i de quarantena per no dir-ne criminalització d’una part substancial de la societat catalana que a dia d’avui encara representa més de la meitat del Parlament.

La llei d’amnistia pot agradar més a uns i desagradar profundament a altres, cosa que no deixen de proclamar als quatre vents tota la dreta política i un sector molt important del món judicial espanyol. L’opinió és lliure, però la qüestió rellevant és que la majoria absoluta de la cambra legislativa espanyola impulsa un canvi de direcció respecte a la repressió de l’1-O i per extensió de l’independentisme català. En altres paraules, tracta de restablir unes bases de convivència política basades no pas en la criminalització i la judicialització, sinó en el respecte a la diversitat. Òbviament, cal esperar el veredicte del Tribunal Constitucional sobre la llei, però el que resulta intolerable tant des del punt de vista democràtic com des de l’obediència a la Constitució és el filibusterisme i les argúcies per impedir l’entrada en vigor i l’aplicació de la llei, vinguin de la majoria del PP al Senat, del Tribunal Suprem o de qualsevol actor judicial. I encara menys quan es constata que l’aplicació de la llei d’amnistia condicionarà sensiblement la pulcritud democràtica de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.