Policies a judici
L’1 d’octubre del 2017 la Catalunya democràtica va topar amb la realitat de les porres, les botes, les bales de goma i la força bruta de la policia espanyola, aperitiu d’una repressió sistemàtica i desproporcionada de l’Estat que set anys després encara no té aturador. Els únics contrapunts a la piconadora de l’Estat els han posat, d’una banda, les majories democràtiques sorgides de les urnes, en el cas dels indults i la llei d’amnistia, i, de l’altra, els ciutadans i les entitats de la societat civil catalana Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana, en tant que impulsores del procés judicial que ahir va enviar a judici 46 agents de la policia espanyola acusats de delictes de lesions i contra la integritat moral en les càrregues a les escoles i centres de votació catalans aquell històric primer d’octubre. Els indults van tornar la llibertat als presos polítics; la llei d’amnistia s’haurà d’aprovar a les institucions i batallar als jutjats perquè efectivament alliberi centenars de catalans de la persecució judicial, i aquest judici, més enllà del veredicte, posarà al banc dels acusats l’abús i la violència policial contra ciutadans indefensos.
Cal valorar, òbviament, tot allò que la democràcia arribi a corregir a través dels parlaments, els governs escollits i la negociació, però en aquest cas cal donar especialment valor al que la mateixa societat civil ha aconseguit gràcies a la seva determinació, els seus principis i els seus recursos limitats, davant l’oposició o fins i tot l’obstrucció d’un Estat enrocat a negar la seva responsabilitat moral i penal en els fets de l’1-O i encara menys a depurar-la. I no es pot oblidar en aquest conflicte de drets i obligacions que l’estat de dret espanyol no ha estat sempre a l’altura de la responsabilitat que se li suposa en una democràcia com a garant del compliment de les lleis i del respecte als drets dels ciutadans enfront del poder de l’Estat. Perquè fets com els de la tardor del 2017, que va poder veure tot el món, no han motivat cap actuació d’ofici contra la brutalitat policial i sí múltiples traves, abans no s’han aconseguit, set anys després, els pronunciaments judicials favorables del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona i de l’Audiència Provincial.