Nadal, en un món insostenible
El dia de Nadal és especial, diferent dels altres dies de l’any i ens convida a aparcar, si no oblidar, els debats que marquen l’agenda política del nostre món, però alhora ens retrata nítidament i ens recorda la fugida endavant irresponsable i frenètica que suposa no replantejar profundament aquest model basat en el consumisme desenfrenat, el creixement infinit i la fal·làcia que els recursos són inacabables. Més enllà de la religió, les tradicions o la família, el Nadal és l’època de l’any en què elevem l’essència d’aquest model a la màxima expressió i també els seus defectes, com demostra el fet que el món del comerç redefineixi aquest parèntesi com el “trimestre daurat”, que s’estén del novembre al gener. Només cal aturar-se a observar els múltiples exemples que ens dona la celebració i tot el que l’envolta. Des de la compra de milions de regals i l’impacte que té en consum de plàstic, de paper i cartró i de combustible per distribuir la compra electrònica, fins a la provisió de quantitats especials de menjar tan fresc com sigui possible i, per tant, no pas de proximitat, sinó transportat des de diferents parts del planeta, passant per una competició del tot irracional en el consum de recursos i d’energia, per tenir la il·luminació més brillant, l’arbre més gran, una pista de gel enmig d’una plaça o el mercat de Nadal més ben assortit.
La crisi energètica i la climàtica són una llosa que hipoteca no només el progrés de la societat, sinó el mateix futur del planeta tal com el coneixem, però ni l’evidència de la insostenibilitat d’aquesta manera de viure, ni les conseqüències que ja fa temps que tenim a la vista en forma de sequera, de pandèmia, de catàstrofes mediambientals, d’encariment de costos i de destrucció del medi natural, han motivat la reacció necessària. Més enllà de petits gestos, el món continua celebrant el Nadal impulsat pel mateix paradigma d’una economia global, que insisteix a explotar el curt i mitjà termini mentre doni beneficis, i que impedeix prendre les decisions polítiques, col·lectives que calen per canviar el model, com es va demostrar un cop més en l’última cimera del clima (COP28) a Dubai. La pregunta és si serem capaços de corregir l’error abans que la pèrdua sigui irreparable.