Editorial

EDITORIAL

Defensa i el menyspreu cap al català

Que més de trenta anys després d'haver-se instaurat la democràcia a l'Estat espanyol i d'haver-se reconegut, per tant, el fet diferencial, pel que fa a llengua i cultura, d'alguns territoris d'aquest Estat, com ara Catalunya; que trenta anys després, dèiem, encara es produeixin episodis com el de les factures retornades pel Ministeri de Defensa a l'Ajuntament de Figueres pel sol fet que eren escrites només en català, no deixa de ser un signe ben clar de les enormes reticències que tot plegat genera en molts àmbits de l'administració i la societat espanyoles. De fet, que els funcionaris de Defensa decidissin no pagar les factures de l'empresa de serveis de l'Ajuntament figuerenc perquè eren en català demostra fins a quin punt està arrelat el menyspreu per la diferència entre molts ciutadans espanyols. El més greu és que hauria de ser, justament, la pròpia administració qui donés exemple. D'altra banda, quantes factures de subministrament de material militar rebudes només en llengua anglesa no deu haver pagat Defensa sense que això provoqués cap problema a cap funcionari? La qüestió és la de sempre, el català és considerada llengua de segona, malgrat que les lleis diguin el contrari. Hi ha després l'actitud laxa del ministeri respecte al funcionari que va decidir retornar les factures. Ho qualifica de fet aïllat i no parla en cap cas d'obrir expedient sancionador. Fins quan durarà la impunitat d'aquests funcionaris que menyspreen el català?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.